Primer va ser el Govern. Després el Parlament. Més tard els funcionaris. I, ara, els alcaldes. El nou objectiu del Govern espanyol no és cap altre que la màxima autoritat dels 947 municipis que hi ha a Catalunya. A ells s'ha dirigit específicament Mariano Rajoy des de Polònia davant del compromís públic que han començat a firmar desenes d'alcaldes i alcaldesses comprometent-se a cedir instal·lacions municipals per al referèndum del pròxim 1 d'octubre.

L'acte d'aquest dissabte al paranimf de la Universitat de Barcelona convocat per les dues associacions municipalistes, l'AMI i l'ACM, pretén evidenciar el suport institucional de centenars de municipis al Govern i greixar la maquinària per a la doble convocatòria de dimarts vinent. Primer, els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP donaran una explicació pública al matí, al Parlament, de la part legislativa de la desconnexió, i, a la tarda, el Govern explicarà els detalls.

A mesura que passen els dies i es van cobrint etapes en la preparació i explicació del referèndum estan passant algunes coses absolutament habituals en aquest tipus de processos. Tothom ha de posicionar-se i és normal que així sigui. Fa sis mesos no calia, ja que tot quedava molt més lluny. A més, el debat entre referèndum sí i referèndum no ha situat la confrontació dialèctica i política -no la jurídica, que no s'ha mogut del carril- en un bloc de majories diferents a Catalunya i a la comunitat internacional. A Catalunya ja se sap, entre el 70% i el 80% dels catalans volen votar. A l'estranger, l'editorial del The New York Times i l'ampli dossier del Financial Times han marcat un abans i un després en la premsa mundial amb l'opinió de dos mitjans de referència. El think thank de referència de la CDU alemanya, la Fundació Konrad Adenauer, ha assenyalat que la solució cal trobar-la més enllà de la Constitució. Aquest últim pronunciament del bastió intel·lectual de la cancellera Merkel, per més que ha volgut ser reinterpretat pel seu relator, diu el que diu. Una altra cosa és que tampoc no hagi agradat al PP i hi hagi hagut els seus pros i els seus contres entre aquests i l'oficina a Madrid de la fundació.

També han parlat a través d'un manifest un centenar de partidaris de la sempre fallida tercera via que han demanat al Govern que retiri el referèndum i torni a negociar com en els anys del peix al cove de Jordi Pujol. Una proposta que a hores d'ara té un recorregut limitat encara que entre els signants hi hagi ex que hagin estat moltes coses i, entre ells, algun dels responsables directes de la barrabassada, com l'exvicepresident del Tribunal Constitucional Eugeni Gay, un dels magistrats que va dictar la sentència contra l'Estatut. Home, Gay, millor en discret silenci, oi?

Pel costat dels defensors del referèndum s'han pronunciat aquestes últimes hores el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. El primer, per recordar a les institucions que no acceptaran amenaces ni es faran còmplices de dilacions ni rebaixes del mandat democràtic que no és cap altre que fer efectiva la independència si guanya el sí. I el segon, per provar de desbaratar les intoxicacions que es publiquen diàriament sobre les divisions al món independentista, on, òbviament, hi ha posicions divergents però unitat entre el president i vicepresident sobre els passos a fer. "Anirem junts fins al final", ha deixat escrit Junqueras.