Que el president de la Generalitat hagi de replicar a la ministra de Defensa que Catalunya no té por no és propi d'una situació normal. Ni d'un país on allò que defineix la qualitat de la democràcia sigui plenament respectat i la separació de poders una realitat i no un simple enunciat. Els ciutadans no han de tenir por dels poders públics. No l'han de tenir els polítics que proven de donar compliment al mandat de les urnes, no l'han de tenir els funcionaris, no l'han de tenir els empresaris que es presenten a concursos de la Generalitat. En definitiva, no l'han de tenir els ciutadans, pensin el que pensin.

La ministra de Defensa no és una tertuliana més i ha de ser curosa amb les seves paraules. No pot ser que permanentment es pensi que és en un fòrum d'alguna emissora de les que volen resoldre el tema català amb l'ús de la força. Que no vulguin seguir l'exemple d'altres governs occidentals com el Regne Unit i el Canadà acordant un referèndum com a Escòcia i el Quebec no ha de ser un caixa o faixa en el que es vulgui fer jugar a les Forces Armades. O potser l'Exèrcit és propietat del PP? Li agradi o no a María Dolores de Cospedal, també és dels altres: del PSOE, de Podemos, de Ciutadans, de les forces independentistes. De tots els ciutadans, òbviament, ja que els recursos que el sostenen, els pressupostos públics, no surten del carrer Génova.

A mesura que avancen les setmanes i el referèndum s'ha instal·lat no com una quimera sinó com una realitat, el discurs de la por ha guanyat força, quan el que s'hauria d'haver imposat és el diàleg. No un diàleg abstracte sinó el diàleg per acordar una pregunta i una data, que és el que demanen més del 70 per cent dels ciutadans de Catalunya. Fins i tot aquells que defensen que Catalunya no és un subjecte polític, haurien d'haver acceptat que un percentatge tan ampli de ciutadans a favor d'un referèndum era motiu més que suficient per acordar-lo. No hi ha marxa enrere en aquesta qüestió i el temps ho deixarà meridianament clar. D'aquí les amenaces i les advertències. I l'escàs impacte real que tenen les inhabilitacions o la Fiscalia en l'ànim del president Puigdemont i el vicepresident Junqueras.

No és normal que el lema més corejat als actes públics a Catalunya sigui "No tenim por". El 1968, Raimon, el cantautor de Xàtiva, va interpretar per primera vegada una de les seves cançons més recordades, i que porta per títol Contra la por. Una de les estrofes, referint-se a la por, resa així: "Però no pot ser sempre/però no és per sempre/però no serà sempre". D'això fa 50 anys i alguna cosa s'ha fet malament quan el president de la Generalitat ha de recordar-ho.