Que fàcil era parlar de Grècia. D'Alexis Tsipras i del Banc Central Europeu. De la globalització i de la troica comunitària. I de Innais Varufakis, el carismàtic exministre de Finances de Grècia del cap rapat que es convidava a Barcelona perquè elogiés els amfitrions. O dels immigrants i de la maldat intrínseca del Partit Popular. De la corrupció de Convergència i de Jordi Pujol. D'això parla aquesta nova esquerra perplexa perquè el món no entén que ells esclar que estan pel referèndum, però que a aquest esguerro de Puigdemont i Junqueras no s'hi poden afegir. Ells volen el de veritat. El que van fer al Quebec i Escòcia. I, esclar, com que el PP i el PSOE no volen i Ciutadans tampoc, ells només poden fotre el camp.

Que bé que s'està a la zona de confort! Si CiU i PSC van poder estar-hi molts anys i prou bé que els va anar, per què ells no poden ni tan sols descansar una estona? Potser tenen raó i és que ningú, excepte ells mateixos, no els entén. Aquesta zona de confort que aguanta totes les declaracions possibles i en la qual les hemeroteques, les fonoteques i els vídeos no existeixen. Només el present. I el demà, ja veurem. I és que, a més, l'Estat sembla que s'ho ha pres molt seriosament i no s'està amb miraments a l'hora de les inhabilitacions. Hi ha alcaldes i alcaldesses en diferents processos judicials per voler que es voti en un referèndum.

I, al mig de tot això, ve Albano Dante Fachin, el líder català de Podem, dient que la seva organització ha adoptat a través dels cercles, el procés participatiu que tenen establert, la decisió de participar activament en el referèndum. Jo no sé si és un obús als comuns, que aquest cap de setmana aprovaran la seva posició davant del referèndum -provisional, clar, tot esperant que si la marea refrendària els obliga a ser més valents al setembre-, o tot un desafiament a la direcció de Pablo Iglesias i Pablo Echenique, que han sortit a corre-cuita a desautoritzar-lo. El primer amb una frase, si més no, per recordar i tenir presenti: "Si jo fos català, no participaria en aquest referèndum". Molt ràpid sembla haver oblidat Iglesias els vots que generosament li va donar Esquerra Republicana en la seva fallida moció de censura a Mariano Rajoy. Segur que ERC n'ha pres nota.

Però l'envit més important als comuns ha vingut de l'emblemàtic Xosé Manuel Beiras, icona del nacionalisme gallec, avui portaveu d'Anova i membre d'En Marea, la coalició electoral de la confluència amb Podemos a Galícia. Beiras, polític de llenguatge directe i contundent, sense pèls a la llengua, ha assenyalat que En Comú Podem no pot tenir dubtes sobre quin és el seu lloc que, segons ell, no pot ser cap altre que al costat dels que volen el referèndum. "Cal fer-ho, passi el que passi", ha assenyalat Beiras, que ho veu com un torpede a la línia de flotació del sistema. Però Beiras no vol càrrecs; només vol canviar el món.