L'explosió política del mapa electoral ha arribat a Andalusia després de 40 anys ininterromputs de govern socialista i cinc presidents: Rafael Escuredo, José Rodríguez de la Borbolla, Manuel Chaves, José Antonio Griñán i Susana Díaz. I ho ha fet amb una contundència fins i tot imprevista i que deixa tres grans titulars: Susana Díaz, la sultana del sud, pateix una desfeta sense pal·liatius perdent 14 escons (de 47 el 2015 passa a 33); la dreta espanyola podrà governar si es posen d'acord les tres formacions que la representen (PP, 26; Ciutadans, 21, i Vox, 12) i que sumin 59 escons dels 110 de la cambra autonòmica; i Vox, el partit franquista, xenòfob i homologable a l'extrema dreta europea, irromp en les institucions amb una força que fa evident que ha vingut per quedar-s'hi. Les enquestes han tornat a equivocar-se, una cosa que no és una excepció, i de manera escandalosa la del CIS, més manipulat que mai amb el seu nou president, José Félix Tezanos.

L'aparició de Vox suposa un autèntic terratrèmol. Els seus dotze escons, un autèntic desastre que homologa els andalusos amb aquells països en els quals l'extrema dreta s'ha obert pas amb un discurs que apel·la a totes les pors i el retorn del passat. No sé si Pedro Sánchez traurà el dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos, però mentrestant ha portat els seus cadells a les institucions amb un camp per córrer que no haguessin tingut sense el debat que ell solet va obrir i que no ha aconseguit tancar, ja que continua allà i les opcions, com la catedral de l'Almudena, encara són pitjors. El Valle de los Caídos és un mausoleu que fa anys que hauria d'haver desaparegut, però només la incompetència de Sánchez, pensant que podia debilitar el PP, podia aconseguir l'efecte contrari.

Totes les hipòtesis sobre amb qui governaria Susana Díaz han saltat pels aires tot just saber-se les primeres dades de la nit electoral. Els andalusos han fet confiança a la dreta i han enviat la seva presidenta al bagul dels records. Com s'explica la derrota socialista al seu principal graner electoral? N'hi ha moltes, de raons, però per sobre de totes, la irrupció de Vox a cavall d'aquell A por ellos en què ellos són els catalans. Al final, com no podia ser de cap altra manera, l'A por ellos ha estat un A por todos i no ha quedat canya dreta. Perquè, com ja s'ha començat a descobrir amb els primers estudis, Vox, malgrat que és un partit netament franquista, ha robat vots a socialistes i comunistes. Quan es pugui analitzar amb tranquil·litat on ha captat vots a les vuit províncies andaluses, es veurà que no només els ha trobat en el PP i Ciutadans, sinó també en votants socialistes i comunistes.

Les negociacions per al nou govern andalús no es preveuen fàcils, sobretot per al PSOE i Ciutadans. L'alternança és possible... però només amb un president del Partit Popular. Caldrà veure com fa la digestió Ciutadans d'aquest tràngol o si intenta altres aliances, com ara amb el PSOE i l'abstenció de Podemos. Això és una cosa que, ara com ara, es presenta inversemblant, però la política fa moltes voltes. El més lògic és que Cs intenti la presidència i s'hi resisteixi, però que el govern de la dreta acabi quallant sobretot pensant que després dels comicis d'aquest diumenge hi ha municipals, autonòmiques i europees al mes de maig.

En clau espanyola, l'ensorrament socialista i la desfeta de l'esquerra allunya qualsevol hipòtesi d'eleccions espanyoles d'una manera immediata. Tant el PSOE com Podemos perden centenars de milers de vots i es desfà, en part, la màgia de la moció de censura del mes de juny passat que va fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa. I una paradoxa: Pedro Sánchez elimina d'un cop la seva principal rival, Susana Díaz. És l'única satisfacció del president del govern espanyol en una jornada nefasta, molt nefasta, per als socialistes. Deu ser veritat que amb Sánchez al capdavant del PSOE els socialistes no guanyen mai unes eleccions?