Cada vegada amb més freqüència, els mitjans de comunicació són agredits abans, durant o al final de les manifestacions que se celebren a Barcelona en defensa de la unitat d'Espanya. Aquest diumenge no ha estat una excepció i professionals de TV3 i un periodista d'El Nacional han patit la violència d'uns energúmens. Divendres, un altre grup d'ultres van atacar la seu de Catalunya Ràdio, van trencar els vidres de l'emissora, van llançar ous i van impedir als treballadors d'abandonar les instal·lacions fins que van arribar els Mossos d'Esquadra. També van atacar un equip de BTV que gravava l'agressió. Fa uns dies, li va passar a una periodista de RAC1. I no són els únics casos d'aquestes últimes setmanes. Hi ha un procés d'intimidació creixent perquè els periodistes puguem fer la nostra feina i és obligació dels poders públics garantir-ho.

Els responsables de tota manifestació han de ser els primers interessats a evitar que això passi i que tot transcorri en pau. S'ho mereixen les persones que van a les manifestacions, d'una manera molt majoritària en pau, a expressar legítimament les seves idees. S'ho mereixen els agents de la policia autonòmica que també van ser agredits a la plaça de Sant Jaume i els ciutadans que a través de les xarxes socials van denunciar que havien patit actes de violència.

Benvingudes siguin totes les concentracions de qualsevol ideologia, ja que el carrer és de tots i és bo que sigui així. Hem dit més d'una vegada que també és una manera de comptar-se i, a més, permet deixar de banda aquella ximpleria de la majoria silenciosa. Els que s'expressaven en aquests termes després de les concentracions milionàries convocades per l'ANC i Òmnium han aplegat aquest diumenge a Barcelona a unes 300.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. És, certament, molta gent i segur que la gran majoria repudia aquests actes vandàlics. Cal, doncs, que els convocants s'esforcin a garantir més mesures de seguretat.

El control absolut de les institucions que vol dur a terme el Govern espanyol a cavall de l'article 155 ha de garantir el dret de manifestació i la seguretat de professionals i ciutadans, com ha exercit amb èxit la Generalitat. Posar sota el seu control els Mossos és més que retirar l'escorta als consellers per buscar un titular d'autoritat i aplaudiment dels mitjans de Madrid. És garantir als ciutadans que el carrer no és un espai per als violents.