La imperdonable patinada del president Mariano Rajoy proposant l'exministre José Manuel Soria com un dels directors executius del Banc Mundial ha acabat en tragèdia per a l'inquilí de la Moncloa. Ni cent hores ha aguantat una proposta que era ridícula i un insult al sentit comú. Tant li fa que la iniciativa sorgís de Soria, del ministre Luis de Guindos, de Rajoy o de tots ells. Era un autèntic disbarat quan els gairebé nou mesos amb un govern en funcions a Espanya van, sobretot, de regeneració democràtica. En aquest context, qui podia imaginar-se que per a un càrrec internacional es podria nomenar un ministre que va haver de dimitir precipitadament fa només uns mesos pel fet d'aparèixer als anomenats papers de Panamà?

La tossuda realitat ha guanyat la batalla i ha deixat desprotegit Rajoy i els membres del PP i del seu govern, que van esquivar en públic el debat o van fer pinya amb la decisió adoptada. Curiosament un baró popular tan poc mediàtic com el president de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera, i la seva vicepresidenta, van ser dels pocs a retreure la proposta de nomenament. La resta, inclosa la cadellada de nous dirigents joves del partit, més sensibles en altres moments a l'emprenyament del carrer, van embolicar la designació parlant de les qualitats com a funcionari i ressaltant l'honorabilitat de Soria. El mateix president en funcions va elogiar des de la Xina fa tan sols 24 hores el currículum de Soria, que el feia idoni per al càrrec.

Cobrar-se una peça política del teu adversari és un dels objectius de qualsevol partit, i, des d'aquest punt de vista, és del tot evident que allà on hi ha damnificats sempre hi ha beneficiats. A unes hores del començament de la campanya electoral al País Basc i Galícia per a les eleccions del 25-S, el PP ha tingut una ensopegada que no s'esperava. Segurament, Alberto Núñez Feijóo, que es debat entre aconseguir la majoria absoluta -l'èxit- o no assolir-la -el fracàs- deu ser avui un dels polítics que fa més números sobre els possibles vots perduts. A més, Rajoy és gallec i el seu paper en aquestes eleccions mai no és menor. El PP farà lògicament pinya en un assumpte que no és gens fútil. I buidarà aigua de la cabina de la Moncloa. La clau està en si l'oposició al govern en funcions farà alguna cosa més que seguir rondinant i continuar en la seva política de vol gallinaci. Incapaç d'acordar res que pugui desbloquejar la situació.