Gairebé des del mateix dissabte, però d'una manera molt especial en aquestes últimes hores, el Govern espanyol i el PP han posat en marxa una decidida estratègia per provar d'acorralar el president Puigdemont. Òbviament, no és la primera vegada, ni serà l'última fins al minut abans que anunciï la seva decisió final al Parlament. En aquesta ocasió, l'argumentari dels diferents ministres i dels portaveus del Partit Popular des d'aquest dimarts consisteix a proclamar a viva veu que no n'hi ha prou que convoqui eleccions sinó que ha de desdir-se de tots els passos fets, ha de fer-ho en públic i té de termini fins divendres, data en què es reunirà el ple del Senat per debatre i acordar l'abast de l'article 155 i si dona llum verda al conjunt de mesures sol·licitades pel govern espanyol. Només si ho fa així, i no és segur, es podrà disminuir l'impacte del 155, però tampoc no se li ofereix cap garantia que acabi sent així. Per descomptat que els processos penals continuaran. D'una o una altra manera, desenes d'alts càrrecs, entre ells Puigdemont i la totalitat de membres del Govern, s'enfronten a un calendari judicial terrorífic.

És obvi que una vegada aconseguit el suport imperiós que buscava el PP dels socialistes —Ciutadans pinta realment més aviat poc—, des de la Moncloa s'està tensant la corda per provar d'aparèixer davant de l'opinió pública com a munyidors d'un acord històric que ha tornat la formació de Pedro Sánchez a la cleda, que torna la política espanyola el bipartidisme a tres i que allunya l'opció d'un govern d'esquerres. Al PSOE ja li anava bé un discurs a Espanya que no el diferenciés del PP en aquesta qüestió i, de fet, les seves negociadores, Carmen Calvo i, d'una manera més discreta, Meritxell Batell, han deixat pista lliure a Mariano Rajoy perquè fes el que volgués. És ara, quan algunes veus del PSC s'han fet sentir per la desmesura del 155, que s'han començat a posar nerviosos uns i altres. I quan el PSC i amb la boca petita el PSOE han dit que amb la convocatòria d'eleccions seria suficient per desactivar el 155. I també han vist les orelles al llop: el 155 té per objecte arrasar tot el que trobi al seu pas, primer a Catalunya i més tard a Euskadi, Navarra o Galícia. Però ara, segurament, ja és tard perquè una aposta pública del PSOE diferent sigui creïble.

I Puigdemont? I el Govern? Encara que es manté el lògic mutisme dels moviments finals del president i de l'Executiu català cada vegada són menys els que a Junts pel Sí li aconsellen que es mantingui en l'actual indefinició i no acabi fent una declaració d'independència en el Parlament. Aquesta posició, òbviament, no és unànime i el conseller d'Empresa, Santi Vila, per exemple, no deixa d'aparèixer ara sí ara també entre els refractaris a complir rigorosament el mandat del referèndum de l'1 d'octubre. I no és l'únic. En canvi, la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, i la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, han volgut sortir al pas amb declaracions aparentment contundents. La primera, assegurant que "collem i collarem per fer efectiu el mandat de l'1 d'octubre" i la segona manifestant que el Govern i JxSí ja té "un mandat democràtic: el referèndum de l'1-O" i que l'única manera de fer front a la repressió política i a l'article 155 és "fer camí cap a la república, ja!"

I, mentre, el Senat, que diu voler escoltar el president de la Generalitat, fa tot el possible per complicar-li la seva participació amb calendaris cada vegada més alambinats. Puigdemont, tanmateix, hi vol anar i ningú no l''hi discuteix. Si se celebra, serà una sessió d'alt voltatge polític. La penúltima volta abans de la volta final al Parlament.