Un dels objectius de la recentralització del poder polític espanyol ha estat d'una banda intentar que el major nombre de grans empreses traslladin la seva seu central a la capital d'Espanya i per una altra que en situació de crisi siguin absorbides per una empresa de fora de Catalunya. N'hi ha hagut molt poques que no hagin estat temptades del trasllat pel govern espanyol i algun dia s'explicarà, potser, com s'han sentit en alguns moments. Per errors propis i també per interessos, elèctriques com Enher o Fecsa van acabar en mans d'Endesa o una entitat financera com Banca Catalana va acabar deglutida pel desaparegut Banc de Biscaia. O ara, més recentment Caixa Catalunya ha acabat en el Grup BBVA mentre que Bankia ha pogut fer una travessia en solitari fins ara i sortir de la crisi gràcies als ajuts públics.

Per això té molt mèrit que empreses regulades com Gas Natural o Abertis hagin conservat la seva personalitat catalana mentre han anat creixent en dimensió i amb no poques ofertes per assentar-se a Madrid. El mateix es podria dir del potent grup financer de La Caixa o del Banc de Sabadell. De vegades això s'oblida en el fragor d'altres batalles que sens dubte també es viuen, com és normal, al si de qualsevol d'aquestes empreses. Al costat d'aquestes n'hi ha altres que afecten el sector farmacèutic, editorial o de la moda que bé podrien ser igualment esmentades.

En una d'elles, Gas Natural Fenosa, s'hi produirà avui un canvi a la presidència que suposarà la sortida de Salvador Gabarró i l'arribada d'Isidre Fainé. Gabarró, amb 81 anys, feia temps que estava en un període de descompte a la gasística, d'un càrrec on hi va arribar el 2004. Avui l'empresa té poc a veure amb la de fa dotze anys tant en volum de negoci com en la seva diversificació en sectors que li eren aliens com l'elèctric. Amb Fainé al capdavant és segur que la companyia no es quedarà de braços plegats en la posició que ocupa actualment. La seva opció d'optar per la presidència de la Fundació Bancària La Caixa i de CriteriaCaixa, abandonant per tant la presidència de CaixaBank, d'acord amb la incompatibilitat legal vigent, encaixa perfectament amb el seu últim moviment i amb la vocació de lideratge permanent. Perquè una de les característiques de Fainé per allà on ha passat ha estat no quedar-se quiet, ni expectant.

No fa tant temps, en una conferència a Madrid, i davant de més de mil directius i executius d'empreses espanyoles, va definir així el lideratge: "El líder no es limita a seguir el camí que marca l'opinió general. És ell qui es posa al capdavant, defineix el lloc on arribar i decideix la manera de fer-ho. D'aquesta actitud no se'n pot abdicar al més mínim contratemps o dificultat". Unes paraules que no només serveixen per a l'empresa però que retraten una manera d'actuar i de fer.