Consumat l'error polític i estratègic més gran del PSOE en molt, molt temps i una vegada aprovat pel comitè federal posar el vot dels seus diputats amb safata a Mariano Rajoy perquè sigui president del govern espanyol durant quatre anys més, el focus d'atenció de les pròximes hores es traslladarà a Catalunya per conèixer com gestionarà el PSC el seu anunciat no a Rajoy en la sessió d'investidura. Miquel Iceta encarna en l'imaginari del socialisme espanyol el baró díscol, atrapat a la xarxa nacionalista i ubicat en aquesta mitjana distància que tan aviat descontenta els d'allà com els d'aquí.

El primer secretari del PSC, que ve de guanyar a Núria Parlon les primàries del partit fa tan sols una setmana, consumarà en les pròximes hores la pugna contra els barons socialistes. L'extremeny, el manxec, la presidenta andalusa, el president asturià que presideix la gestora... tots els que per un motiu o un altre han quedat atrapats en l'Espanya intransigent, contrària a qualsevol moviment polític i defensora de l'statu quo que va establir la Transició. Iceta no vol formar part del suïcidi col·lectiu dels socialistes i busca la via Iceta en un partit que ha preferit desvirtuar les seves promeses abans que complir amb els seus electors.

El fet que les aigües baixin molt tèrboles en el socialisme espanyol i després del tancament de files exigit per Javier Fernández, l'asturià que presideix la gestora, és molt probable que assistim en les pròximes hores i dies a un interessant duel entre el PSOE i el PSC que tregui a la superfície bona part dels conflictes conreats aquests últims anys i sobre els quals s'han anat posant pedaços i que a la fi han servit de poc. Tant que, en aquests moments, la paraula més sentida a la seu de Ferraz en parlar dels socialistes catalans és escarment, una manera de llegir erròniament la situació. Mentrestant, les fletxes a la seu del carrer Nicaragua no deixen de caure. I un dirigent del PSC recorda que amb el seu no a Rajoy, dels 47 diputats elegits el 26-J, 36 parlamentaris votaran que no i tan sols 11 que sí. En això, també, Catalunya serà diferent.