El Tribunal Suprem ha citat a declarar aquest dilluns Francesc Homs com a investigat (abans imputat) en la seva condició de conseller de la Presidència quan va tenir lloc el procés participatiu del 9 de novembre del 2014. La fèrria política del govern espanyol d'utilitzar tots els ressorts de l'Estat per assetjar els líders independentistes amb mètodes de vegades legals i d'altres il·legals viurà un nou capítol amb un judici que és sobretot polític des de la intervenció del fiscal general de l'Estat revocant la decisió unànime dels fiscals catalans, que havien conclòs que no hi havia matèria per actuar.

Com ja va passar amb les declaracions que s'han produït a Barcelona davant del TSJC relacionades amb el 9-N de l'expresident Artur Mas i de les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, Homs no anirà sol al Suprem. Estarà acompanyat de dirigents dels partits independentistes i de les associacions sobiranistes, en una imatge inusual a la capital d'Espanya protagonitzada davant del Suprem pel catalanisme polític, avui perseguit sense treva des de la ja famosa 'Operació Catalunya', la inadmissió del nom de la nova CDC i dels seus estatuts al registre del Ministeri de l'Interior i el xantatge als anteriors propietaris del banc andorrà BPA perquè facilitessin informació de Mas i Junqueras. Són només tres exemples encara que la llista és cada vegada més extensa i des del punt de vista democràtic més preocupant.

Serà també la primera vegada que un expresident de la Generalitat que sol desplaçar-se en poques ocasions a Madrid per motius oficials canviï la que fins ara era la destinació habitual de les seves visites -el Palau de la Moncloa- per un lloc molt més inhòspit com és la plaça de la Vila de París, on hi ha la seu del Suprem. Encara que la política consumeix a una velocitat de vertigen les notícies, el fet que el que el govern espanyol va començar titllant de "botifarrada popular" acabi gairebé dos anys després a la sala penal del TS per una acció del mateix govern reflecteix no només la manca d'un relat polític coherent per part de l'executiu espanyol. Sinó també un ardent desig de propiciar una mesura exemplaritzant en l'inici d'un curs polític a Catalunya en el qual tots es miren amb recel i encara hi ha massa incògnites a aclarir.