Si comptéssim les vegades que ha parlat Felipe González en els últims set mesos, o sigui, des de les eleccions del mes de desembre passat, arribaríem a la següent conclusió: l'expresident del govern ha utilitzat el seu arsenal polític perquè el PSOE doni suport a Mariano Rajoy i li faciliti la investidura en més proporció que els altres dos expresidents vius, José Luis Rodríguez Zapatero i José María Aznar. En aquesta ocasió ho ha tornat a fer a través del diari argentí Clarín, just a l'inici de la ronda de contactes que mantindrà aquest dimarts i dimecres Rajoy amb Albert Rivera i Pedro Sánchez. El tòtem socialista no ha pogut ser més clar: "El PSOE ha de deixar governar Rajoy encara que no s'ho mereixi".

Desconec amb precisió la capacitat de persuasió de González a l'actual cúpula socialista, encara que per la reacció dels seus portaveus en episodis anteriors es diria que se l'escolta cada vegada més fora de les fronteres socialistes que en la seva pròpia organització. Almenys, a nivell de direcció. Però crida l'atenció que acudeixi, per demanar el vot per a Rajoy, a la idea que cal fer-ho però no s'ho mereix. Són molts els espanyols que estan a desgrat amb la situació política actual i la prolongació de la interinitat política; també critiquen que el líder del PP ha fet molt poc per desbloquejar la situació. Si no fos així Rivera i Sánchez haurien tingut més pressió de la què han rebut per desbloquejar la situació.

El que passa és que, en el fons, Rajoy vol una investidura sense concessions programàtiques, o les mínimes possibles. Això sí, oferint alguns ministeris com a esquer per doblegar, sobretot, Ciutadans. La partida s'ha posat interessant ja que tots es mantenen en una posició similar a la de principis d'any, obviant que pel mig hi han hagut altres eleccions i han passat set mesos. Tal és la capacitat d'immobilisme de la política espanyola que no sabem del cert fins i tot si el president del govern en funcions anirà o no a la sessió d'investidura després de l'encàrrec del Rei i la seva acceptació sui generis. Com tampoc no ens ha explicat la flamant presidenta de les Corts, Ana Pastor, de quin temps disposa el candidat per formalitzar l'encàrrec. Tot molt repetitiu (i avorrit).