Es queixava l'altre dia amb raó la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, sobre el risc que corre la cambra catalana si es comencen a aprovar iniciatives legislatives que comporten una gran inversió econòmica i que tots els diputats saben que no s'aprovaran mai a causa de l'estat paupèrrim de les finances de la Generalitat. L'enuig de Forcadell tenia tota la raó de ser: s'acabaven d'aprovar en el ple inversions del tot irrealitzables que suposarien destinar milers de milions d'euros per a diverses qüestions en un moment que la caixa està literalment trencada. Ho sap millor que ningú el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, que en l'entrevista que va publicar El Nacional diumenge també abordava el tema i expressava la preocupació pel fet que s'acabessin d'aprovar inversions per 12.000 milions en un pressupost de la Generalitat que puja a 23.000 milions, un autèntic brindis al sol.

Amb motiu del debat sobre els concerts educatius celebrat al Parlament aquest dimecres s'ha viscut una situació també certament xocant. Com és normal en un grup polièdric com Junts pel Sí, que agrupa diputats de Convergència, Esquerra, Demòcrates, MES i independents, cosa que vol dir que ideològicament va des de l'espai democristià al socialista més catalanista, les posicions en el tema dels concerts educatius i específicament d'aquells que segreguen a les escoles en funció del sexe anaven des de l'aprovació a la repulsa més absoluta. JxSí va saber llegir ràpidament que la iniciativa de l'oposició pretenia legitimament burxar en aquestes contradiccions i va actuar com un grup sense fissures. Durant la legislatura, l'oposició buscarà aquestes contradiccions, que existeixen. L'habilitat de Jordi Turull i Marta Rovira per fugir d'aquest esquema es posarà a prova de manera permanent.

Una altra cosa és el debat que s'ha de fer a Catalunya sobre els concerts educatius i la segregació per sexes. Encara que en aquest cas les escoles afectades són de l'Opus, més enllà d'aquesta prelatura hi ha opinions diverses a la comunitat educativa. N'hi ha en altres països, però el tema és si han de rebre ajuts públics. En qualsevol cas, és un debat que es produirà d'aquí a quatre anys que és quan vencen els concerts. Per això, avançar-lo amb iniciatives legislatives, si no s'està disposat a arribar fins al final, és plantejar un debat irreal. Sobretot quan la majoria del Parlament parla d'una legislatura que no ha d'arribar als dos anys.