Els límits de l'Operació Diàleg del govern espanyol han topat aquest dimarts a Barcelona amb la crua realitat: a la ja coneguda oposició de l'executiu de Mariano Rajoy al referèndum d'independència que ha compromès el Govern de la Generalitat hi cal afegir ara l'absència més absoluta de qualsevol proposta política en la visita que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha fet al seu homòleg català, Oriol Junqueras. L'anunciada cimera celebrada a Barcelona, i que la Moncloa s'havia cuidat de preparar amb una campanya mediàtica a mida, va ser molt més una conversa cordial entre dos dirigents de partits molt allunyats en els seus plantejaments que no pas l'inici d'un pla mesurat per posar a sobre de la taula propostes polítiques o inversions que aplanin una reunió entre Rajoy i el president Carles Puigdemont.

Era la segona reunió entre Santamaria i Junqueras en gairebé un any des que es va constituir el Govern. I les paraules que va dir després d'aquella cita a la Moncloa del mes de juliol passat, gairebé valdrien per a aquesta trobada de gener: "A efectes pràctics, res de res", va assenyalar el vicepresident en abandonar el complex presidencial espanyol. En aquest cas, va utilitzar altres paraules però el resultat no és gaire diferent. Amb una variable, tanmateix: en aquells mesos d'estiu l'Executiu espanyol no havia engegat tota la seva potència mediàtica per presentar-se davant de l'opinió pública com una administració dialogant davant la presumpta intolerància del govern català. Aquest mantra és repetit un dia i un altre dia, però en la seva visita a Barcelona la vicepresidenta Santamaría no ha donat resposta concreta a cap dels 46 punts específics de la Generalitat presentats a la Moncloa en una primera fase per Artur Mas i mesos més tard per Puigdemont.

En tot cas, una reflexió genèrica sobre algunes d'aquestes demandes de la Generalitat i la coincidència amb propostes similars d'altres comunitats autònomes. La contundència de Junqueras reiterant el compromís amb el referèndum al terme de la reunió delimita perfectament el perímetre del desacord. I més enllà de paraules educades, la cimera ha estat molt poca cosa més que el te de les cinc a Rambla de Catalunya, 19. Això sí, tots dos van parlar durant unes dues hores, temps més que suficient per dir-se les coses cara a cara.