Encara que la Constitució reconeix un paper molt simbòlic al Rei, fent bona la màxima que el rei regna però no governa, el cert és que l'actual situació de bloqueig de la política espanyola i la consegüent incapacitat per conformar una majoria parlamentària i investir un president de govern està posant en relleu petits detalls que no haurien de passar inadvertits. El primer i més important és que Felip VI està tremendament incòmode amb el moment i, a la seva manera, ho ha expressat en els tres moviments que ha hagut de realitzar des de les eleccions generals del 20 de desembre.

El primer va ser fer públic a través d'un comunicat de la Casa Reial que una vegada havia finalitzat la primera ronda de contactes amb els líders dels partits polítics havia ofert sotmetre's a la sessió d'investidura Mariano Rajoy, com a guanyador de les eleccions, i el candidat del PP ho havia rebutjat. La nota va causar, per inusual, un gran enrenou a la Moncloa i va obligar Rajoy, en aquell moment a punt de comparèixer davant dels periodistes, a improvisar una resposta. El segon moviment, encara que en aquest cas una mica més esperat, es va produir després de la segona ronda de converses. Va oferir el Rei a Pedro Sánchez intentar forjar una majoria parlamentària. Al PP tampoc no li va agradar i va alimentar indissimuladament la idea que Felip VI, com el seu pare, es trobava més còmode amb els socialistes que amb la dreta. Sánchez va tenir les seves setmanes de glòria i, al final, la seva pròpia incapacitat i la intransigència de Podemos va desembocar en un sonor fracàs del secretari general del PSOE.

El tercer moviment es va produir dimarts al matí. Quan El Nacional va anunciar en exclusiva que el Rei obria una tercera ronda de contactes es va produir durant uns minuts una perplexitat general. Felip VI utilitzava, una vegada més, els escassos marges que té a l'abast i feia saber la seva incomoditat. Ningú no creu que la situació canviï i els partits, almenys públicament, insisteixen que la política espanyola s'encamina sense remei cap a eleccions el 26 de juny. Pot ser que tot estigui decidit però una nova convocatòria a les urnes no deixa de ser un fracàs enorme dels partits espanyols i del sistema. I ells ho saben encara que mirin cap a un altre costat.