Un parell de centenars llargs de persones tenen aquest diumenge a les mans una de les decisions més transcendents de la història del Partit Socialista Obrer Espanyol després d'un cúmul de despropòsits que inclou el cessament fulminant de l'exsecretari general Pedro Sánchez després d'un judici sumaríssim presidit per Felipe González i amb il·lustres membres en el tribunal que van des de l'andalusa Susana Díaz fins a diferents barons territorials com l'extremeny, el castellano-manxec, l'asturià o, amb matisos, el valencià. El PSOE haurà d'aprovar en un comitè federal convocat amb aquest objectiu com fa efectiu el seu suport a Mariano Rajoy perquè pugui abordar en els propers dies la sessió d'investidura.

De la mateixa manera que José Luis Rodríguez Zapatero es va autoimmolar el maig del 2010 i es va precipitar una caiguda electoral de la qual no s'han recuperat els socialistes quan va rebaixar el sou a funcionaris i pensionistes per les pressions coordinades de la UE, els EUA i la Xina, i, a més, ho va fer amb el vot en contra del Partit Popular, llavors oposició a les Corts, els socialistes estan a punt d'engegar a rodar la seva ànima com a partit de l'esquerra espanyola. A diferència del que es pregona des del discurs oficial, no són uns vots per permetre l'abstenció el que hi ha en joc. El que hi ha a debat és la seva ubicació en el tauler polític espanyol en un moment en què s'està redistribuint el joc entre partits que regirà en les pròximes dècades.

En apropar-se al PP i a Ciutadans, els socialistes es difuminen en el magma dels partits de centre i deixen tot l'espai de l'esquerra espanyola al populisme de Podemos i del seu líder Pablo Iglesias. La situació que ja s'ha produït a Catalunya amb el PSC –hegemònic no fa tants anys en les eleccions espanyoles i també en les municipals a les principals capitals catalanes, avui lluita per subsistir a mig camí entre partit frontissa o una formació a la meitat de la taula– és la pròxima estació per al socialisme espanyol. El PSC va vendre la seva ànima, a ulls de molts dels seus votants del cinturó, quan per fer presidents primer Pasqual Maragall i, sobretot José Montilla, va pactar amb Esquerra Republicana en unes condicions impossibles. Ara el PSOE multiplicarà diverses vegades aquell error fent president el seu principal adversari. I no per raons d'Estat, sinó per raons de partit.