Que unes setmanes abans de l'assemblea anual de l'ANC, que se celebrarà a Manresa, s'hagi posat en perill la candidatura del seu president, Jordi Sànchez, només pot obeir a la miopia del catalanisme en moments decisius de la seva història. Que a més coincideixi amb la pugna entre Junts pel Sí i la CUP per mantenir amb vida una legislatura, que necessita com l'aire que respira l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, no és més que l'evidència que les coses no passen per casualitat. L'ANC ha estat, juntament amb Òmnium, la protagonista de les grans mobilitzacions que s'han produït a Catalunya en totes les diades de l'Onze de Setembre des de l'any 2012. El perfil inequívocament unitari li va atorgar a l'ANC des del primer moment al món sobiranista grans dosis d'autonomia en la seva actuació i també d'autoritat durant el mandat de Carme Forcadell, que avui presideix la segona institució de Catalunya, el Parlament.

El caràcter assembleari, plural i molt territorial li ha fet guanyat diferents estrats de poder i ha convertit l'ANC en objecte de desig de les formacions polítiques sobiranistes. L'arribada a la presidència d'un independent, proper a Iniciativa, com Jordi Sànchez, va reafirmar la transversalitat de l'organització. Però també va tenir un inconvenient: no va ser el candidat més votat en l'assemblea. D'alguna manera això ha estat present durant el seu primer any de mandat: no ha estat fàcil per a la direcció aconseguir que la cúpula fos una pinya cada vegada que han sorgit dificultats. Però d'aquí a obrir un debat sobre un relleu a la presidència de l'ANC hi hauria d'haver un abisme. A més, l'organització no escaparia del debat partidista, del qual sempre ha volgut fugir, i que l'acabaria afectant negativament.

Una altra cosa diferent és que s'introdueixin nous mecanismes que la facin més transparent -si és que els seus membres consideren que no ho és prou- en la presa de decisions. Però el que seria un error és que el que no han aconseguit des de fora de l'ANC els sectors que l'han tractat de desacreditar, ho acabessin realitzant altres des de dins encara que aquest no fos el seu objectiu.