D'aquí a molt pocs mesos es complirà la meitat del mandat de l'actual govern municipal de Barcelona que lidera Ada Colau i el seu balanç no pot ser optimista: la ciutat avança en molts aspectes gairebé per inèrcia, s'han incrementat les diferències entre barris i districtes i s'han paralitzat projectes hotelers emblemàtics que haurien generat ocupació i haurien tingut una repercussió internacional positiva. En les seves relacions amb els estaments de la ciutat, les coses no li han anat millor i ha obert, en molts casos per desconeixement, conteciosos perfectament evitables que inclouen el sector del comerç o els manters, per esmentar-ne només dos i de molt diferents. I l'habitatge, la seva aposta estrella? Barcelona és la ciutat espanyola amb els lloguers més cars i la seva promesa d'acabar amb els desnonaments, no només ha quedat en no-res, sinó que, segons algunes dades, han augmentat.

Això per no parlar de la ficada de pota arran del congrés mundial de telefonia mòbil, amb unes declaracions imprudents que van estar a punt de privar la ciutat de l'esdeveniment internacional més important que s'hi celebra anualment. Òbviament, tot no ha estat negatiu en aquest període i també ha tingut encerts. Però d'un equip de govern, que, en última instància, no és cap altra cosa que un col·lectiu que gestiona el bé comú, s'espera que els èxits siguin l'habitual. També que la ciutat no sigui un experiment permament.

Tanmateix, a aquesta faceta d'un govern de la ciutat deficient, s'estan afegint en els últims temps situacions que, sense afectar greument la columna vertebral de la gestió, envien missatges preocupants respecte a l'ús d'un determinat espai públic que són, si més no, d'una gran malaptesa, o bé amolla declaracions tan provocadores com quan va afirmar que Madrid "podria tornar a ser la nostra capital". A l'ús provocador del Born fa uns mesos i la col·locació d'una estàtua de Franco davant la façana, ha seguit aquest dissabte la instal·lació d'una exposició en el Fossar de les Moreres consistent en la instal·lació d'uns carros de supermercat. La mostra del Born, que va acabar amb l'estàtua eqüestre del dictador decapitada i que va haver de ser retirada al cap de poques hores, va costar més de 180.000 euros. El que més sorprèn és que s'utilitzin llocs tan simbòlics per a mostres que es podrien ubicar a qualsevol altre lloc, i que de la manera que es duen a terme no deixen de tenir un punt de desafiament.