Barcelona ha viscut aquest divendres durant unes hores un dels caos més grans que es recorden al seu aeroport, amb esperes superiors a dues hores per passar el control de seguretat, amb passatgers que tenien dificultats per accedir a les instal·lacions i amb cues que continuaven al carrer. Tot això no ha estat fruit de l'atzar. Ni d'una causa sobrevinguda, fos o bé tècnica o bé natural. Els responsables tenen noms i cognoms: l'empresa Aena, encara més pública que privada, que segons s'indica en la seva presentació digital, és el primer operador aeroportuari del món en nombre de passatgers.

Doncs bé, l'únic problema d'Aena en el dia d'avui és el Prat i l'únic problema d'una de les empreses de seguretat amb les quals treballa, Eulen, és el Prat. Eulen no és una empresa petita atès que opera en més d'una vintena d'aeroports, i a cap, sí, a cap, no té conflictes laborals. Tampoc no és una empresa a la qual faltin contactes polítics, ja que la germana del president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, n'és l'apoderada a Galícia —hi ha hagut polèmica en algunes adjudicacions de la Xunta.

Per què Barcelona i per què ara? És obvi que el conflicte s'ha deixat podrir entre Eulen i els treballadors. Però Aena en tenia coneixement des de fa setmanes i hi hauria hagut d'intervenir. També el Ministeri de Foment, sempre prest i diligent a l'hora de llançar promeses d'inversions en infraestructures o en la photo opportunity d'obres molt menors. Per si el Ministeri no ho sap, l'aeroport és una infraestructura de l'Estat i els ciutadans que l'utilitzen, preferentment catalans, però en la globalització actual, de qualsevol lloc del món, no es mereixen el que s'ha viscut aquest divendres.

Ni es mereixen l'apagada informativa per part del Govern espanyol. Ni el silenci de l'Ajuntament de Barcelona i de qui no estigui de vacances en el consistori. Ni tampoc que es tracti de fer veure que és responsabilitat de tothom, ja que la Generalitat està lligada de mans i peus i només pot mirar d'intervenir en el tema laboral. Ni el silenci de la Fiscalia a l'hora de depurar si algú ha comès alguna il·legalitat deixant que el caos s'arribés a produir, amb el consegüent escarni que suposa per a la imatge de Barcelona. Això sí que fa mal a la ciutat i apareix en els mitjans de comunicació del món sencer. Però potser és que ja es tracta d'això. Perquè les casualitats no existeixen.