El Partit Popular ha viscut aquest dimarts una d'aquelles jornades pròpies d'un equip amb flaire de descomposició. Al matí, Rita Barberá, feia una conferència de premsa (formalment s'ha d'anomenar així) per anunciar que compareixeria voluntàriament davant del jutge que investiga un dels casos de presumpta corrupció a València. De fet, és cert que hi compareix voluntàriament però també és cert que el jutge l'havia convidada a fer-ho. Les paraules desafiadores de Barberá van tenir divisió d'opinions: des del president del govern en funcions que es va declarar satisfet fins a Javier Maroto, vicesecretari secretari del partit, que les va considerar insuficients. També, Pablo Casado, un dels valors en alça en el PP. Va ser el primer avís d'una cosa que no sol ser habitual i que va provocar desconcert en les files conservadores.

Tanmateix, el plat fort de la jornada estava per arribar. Rita Barberá va deixar València i va arribar al Senat enmig del fervor dels seus. Realment, el Senat és un cementiri d'elefants polítics però ara també sabem que hi viuen allunyats de l'opinió pública. En caure la tarda, el Partit Popular va anunciar que obria expedient informatiu a Rita Barberá i a una cinquantena dels seus col·laboradors pel presumpte blanqueig de diners a l'última campanya electoral i que investiga un jutjat de València. També, per unes declaracions de l'exregidora de Cultura Maria José Alcón en les quals assenyalava, segons s'ha conegut ara, en una conversa amb el seu fill, que en aquest país l'únic que funcionava era la corrupció

Més enllà de la vergonya que qualsevol ciutadà pot sentir per les declaracions d'Alcón, el PP - o un sector del PP- sembla voler llançar discretament Barberá a la cuneta. Primer ho van fer els valencians, després els seus electors i ara el partit. Posseïdora de grans i inconfessables secrets i dotada d'un fort caràcter, l'exalcaldessa no està disposada a ser el boc expiatori del femer polític en què s'ha convertit la comunitat valenciana després del pas del PP per les seves institucions. D'aquí el guant de seda amb què ha estat tractada fins ara. Però els suports se li van acabant o van minvant.