Artur Mas s'aparta però no se'n va. Amb una frase tan gràfica com concisa - "jo, en aquest escenari de futur, vull ser-hi i hi seré" - l'expresident de la Generalitat ha volgut, al consell nacional de Convergència d'aquest dimecres, concloure el debat entre els que li demanen un dia que continuï dirigint el partit que ostenta la presidència del Govern de Catalunya i, l'endemà, que encapçali les llistes a Madrid; i aquells altres que, des de posicions contràries, comenten en veu baixa que hauria d'acabar per anar-se'n del tot. Mas, en el preludi del que ha de ser el proper 21 de maig la consulta a la militància sobre si el camí ha de ser la fundació d'un nou partit o la refundació de l'actual CDC, ho ha deixat tot obert però n'ha donat algunes pistes.
Primera, Carles Puigdemont lidera el Govern sense cap tutela, té la seva màxima confiança i la seva elecció ha estat un encert. Segona, l'aposta de Mas per la fundació d'un partit nou que rellevi CDC i eixampli les seves actuals fronteres, avui electoralment molt limitades per massa plom a les ales, és total. Als quadres del partit els va anunciar que aquest dijous començaria a explicar públicament la seva posició.
Tercera, hi ha d'haver nous lideratges i l'aposta ha de ser tan valenta com ho va ser al mes de gener passat la de Puigdemont. Aquest comentari no és fútil, sobretot en uns moments en què molts dels dirigents que han protagonitzat l'etapa recent de CDC aspiren a continuar sent en el futur els actors principals. Artur Mas sembla voler erigir-se públicament en garant que això no succeirà i que no seria un bon camí. D'alguna manera, posar el rumb cap a la recuperació dels electors perduts i revertir la situació actual en la qual a mesura que han anat desapareixent els electors han anat apareixent els sectors. Tres reflexions que obren, encara que sigui amb fòrceps, la direcció de la nova organització. Veurem com acullen alguns el vendaval de renovació.