La qüestió de confiança a què se sotmetrà avui el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, coincidirà pràcticament amb l'aniversari del 27 de setembre de l'any passat quan es van celebrar les eleccions que van donar una majoria al Parlament a les forces independentistes. Va ser la primera vegada a la història i malgrat que el resultat va ser inapel·lable des del punt de vista del nombre de diputats assolits, 72 de 135 parlamentaris, també és cert que el nombre de vots de Junts pel Sí i la CUP es va quedar en el 48% dels ciutadans que van anar a les urnes. Aquesta última circumstància ha estat, al final, el taló d'Aquil·les de la legitimitat de molts dels passos que s'han fet, malgrat que en l'altre 52% s'hi troben partits molt diferents i en una de les seves formacions, Catalunya Sí que es Pot, hi ha un corrent independentista.

La qüestió de confiança no té res a veure, en el seu origen, amb aquest assumpte, ja que és fruit del rebuig de tots els grups parlamentaris, inclosa la CUP, el mes de juliol passat a la tramitació dels pressupostos de Generalitat per a l'actual exercici. Un moviment el de la CUP d'una enorme transcendència política perquè va deixar a l'aire preguntes que encara no s'han resolt i que han compromès el mandat de Puigdemont. Tanmateix, aquesta parada obligada i el reiterat compromís del Govern de completar en 18 mesos el full de ruta del procés independentista ha situat la qüestió de confiança en un punt de partit diferent. La qüestió de confiança ja no és l'assumpte una vegada la CUP li ha assegurat els vots. L'alt interès pel debat rau fonamentalment en l'oficialització per part del president de la Generalitat de les línies mestres dels propers mesos que, sens dubte, avançarà.

En el centre, el referèndum vinculant com a eix en el qual ha de pivotar el curs polític a Catalunya i que és la mare de totes les batalles que s'han produït aquest estiu entre defensors i detractors. Un referèndum que, d'altra banda, no figurava en el full de ruta i que en cas de fer-se malament corre el risc d'acabar en una altra consulta participativa com la del 9-N del 2014. Puigdemont ha parlat molt sobre aquesta qüestió amb el seu mateix partit (Artur Mas, Neus Munté i Marta Pascal), Esquerra (Oriol Junqueras) i la CUP. També amb els presidents de l'ANC i Òmnium. També, òbviament, amb el seu Govern. El resultat de les converses l'habilita a fer un pas endavant amb una gran unanimitat en aquesta complexa tessitura. I aquesta i no cap altra és la principal notícia en l'aniversari del 27-S després de dotze mesos d'una gran turbulència.