Situat entre la moció de confiança de la setmana passada i el debat de pressupostos per al 2017 que s'ha de celebrar en les properes setmanes, el debat de política general que s'ha iniciat aquest dimecres al Parlament és, políticament parlant, una obra menor. El que en condicions normals seria un dels debats més importants de l'any ha quedat aquest 2016 reduït a una sessió parlamentària amb moltes estones d'avorriment i uns discursos des del faristol per cobrir l'expedient. Poca cosa més. Fins i tot els anuncis polítics han estat limitats, com si tots volguessin guardar-se cartes, i tan sols ha destacat, en tot cas, la convocatòria de 7.000 places de funcionaris per part de la Generalitat, un fet rellevant tenint en compte la contenció de l'Administració catalana en aquesta matèria durant els últims anys.

El format express dissenyat per a l'ocasió ha concentrat la jornada en una sèrie de monòlegs dels diferents presidents dels sis grups parlamentaris existents a la cambra. Així, entre la primera intervenció del president de la Generalitat, que ha acabat cap a les 10:30 hores, i la segona, que s'ha encetat a mitja tarda, hi ha hagut moltes hores d'avorriment a l'interior de l'hemicicle i bona part de les mirades estaven molt més pendents dels acords que es poguessin aconseguir als passadissos i molt especialment els relacionats amb el referèndum d'independència que s'ha compromès a convocar Carles Puigdemont la segona quinzena del proper mes de setembre.

Sobre aquesta qüestió, el Parlament votarà dues resolucions. La primera, l'acordada entre Junts pel Sí i la CUP, delimita en la data de la segona quinzena de setembre el temps màxim en què hauria de celebrar-se el referèndum. Amb aquest redactat es dóna una certa satisfacció als cupaires, que demanaven que fos al mes de juliol. No obstant això, la resolució de més substància política pot ser una altra sobre el referèndum que han presentat els comuns i que és vista amb simpatia per JxSí i no tant per la CUP. La clau és la retirada d'expressions, en parlar del referèndum, com "acordat" o "pactat", que fins ara eren una línia vermella per a Catalunya Sí que es Pot. Si fos així, es consumaria novament a la cambra una majoria molt àmplia de 83 diputats a favor del referèndum, dels 135 escons del Parlament. Això encara que la CUP no la votés per insuficient. O el que és el mateix, el 61,5% dels escons i el 56,7% dels vots a les eleccions catalanes del 27 de setembre del 2015. Però, més enllà de l'aritmètica, obriria una escletxa de majories més àmplies en una porta que havia estat tancada fins ara. Caldrà esperar, no obstant això, la lletra petita que es pugui negociar en l'últim minut.