L'aprovació al Parlament de Catalunya de la proposició de llei per anul·lar els consells de guerra del franquisme reuneix en una única decisió almenys tres encerts: és un acte de dignitat i reconeixement amb els familiars de víctimes del franquisme; és un acte d'orgull de la Cambra catalana, just el mateix dia que el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya presenta, seguint les instruccions del fiscal general de l'Estat, una querella contra la seva presidenta, Carme Forcadell, per permetre el debat i l'aprovació d'una resolució de la comissió del Procés Constituent que l'escrit fiscal qualifica com un acte que "concreta un pla precís per a la secessió" de Catalunya.
I en tercer lloc, el del Parlament és un acte que situa l'Estat espanyol en una incòmoda posició, ja que encara arrossega una aprovació a les Corts espanyoles similar a la de la Cambra catalana i també perquè no deixaria de ser d'una riallada monumental a tot Europa que, en aquest cas, el Tribunal Constitucional també considerés inconstitucional la llei del Parlament que anul·la els judicis sumaríssims franquistes al·legant invasió de competències. Els mitjans de comunicació internacionals i les cancelleries tindrien tema de comentari durant diverses setmanes.
L'aprovació de la proposició de llei de Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot, i la CUP -83 de 135 diputats- no va tenir en contra cap esmena a la totalitat, de la qual cosa es pot entendre una certa aquiescència de la totalitat de la Cambra, encara que amb diferents matisos PSC, C's i PP van plantejar ja temes competencials. En total, uns 20.000 consells de guerra franquistes celebrats a Catalunya quedaran sense efecte i la Conselleria de Justícia expedirà als afectats un certificat remarcant aquest extrem. Per tot plegat, hi ha motius més que suficients per felicitar-nos per un acte polític que potser és de sobirania però que sobretot és de justícia, orgull i dignitat.