Existeix una llegenda que es va explicant reiteradament des del 2012, que no té una base documental empírica, però que els altaveus mediàtics de Madrid no dubten a explotar: la situació política a Catalunya no fa res més que retreure inversions de l'estranger. Això convenientment adobat de notícies puntuals que són negatives, perquè al món de l'economia al costat de les notícies positives també hi ha les negatives, vol enviar un missatge: els independentistes catalans han ficat el seu país en un embolic no només polític i jurídic, sinó també econòmic. Es carregaran el país.
Per això és bo que observadors internacionals -què passa a Espanya que cada cop cal mirar més a l'exterior per tenir-ne una visió objectiva?-, com l'informe fDi Markets del Financial Times, que és una cosa semblant a la Bíblia de les inversions estrangeres en els diferents països, hagi situat l'economia catalana a dalt de tot en el rànquing de l'Estat espanyol referent a captació d'inversió estrangera directa en el període que va de gener del 2011 a juny del 2016. Així, Catalunya ha captat el 31% de capital, el 34% de llocs de treball i el 37% dels projectes. És més, si es comparen aquestes dades amb les del període 2006-2010 reflecteixen una important millora i, per exemple, la inversió estrangera en capital va ser de només el 23%, vuit punts menys.
Dues dades més a destacar: de la inversió estrangera, Catalunya capta el 51% dels projectes que es materialitzen a Espanya i que provenen d'Àsia-Pacífic. D'altra banda, l'informe considera que els sectors de les TIC, el programari i la logística són camps en què Catalunya mostra millors oportunitats d'inversió en comparació amb altres economies a nivell mundial.
Aquestes són les dades. Una altra cosa és la llegenda urbana i els predicadors de les deu plagues. Perquè una cosa és el dret, legítim, a defensar les posicions polítiques que cadascú consideri més pertinents i una altra cosa és embolicar la realitat amb mentides que fàcilment poden ser desmentides. Encara que hagi de ser des de Londres.