La desatenció del Consorci de la Zona Franca amb el Govern de la Generalitat i que ha provocat la cancel·lació de la presència dels membres de l'Executiu català a l'acte inaugural del Barcelona Meeting Point no és més que el darrer capítol d'un litigi que ve de lluny. De fet, té el seu origen en una inusual presidència política d'un organisme d'un fort biaix empresarial i dependent del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques que dirigeix Cristóbal Montoro. Així Jordi Cornet compagina el càrrec de president del Consorci amb el de president del Meeting Poing i el de secretari general del PP de Catalunya.
Aquí rau bona part del problema: traslladar al Meeting Point les desavinences institucionals entre el govern espanyol i el català i voler donar al Saló un vernís partidista i allunyat de les més mínimes normes institucionals. Com si la Generalitat fos, en darrera instància, una administració de segona categoria. Encara que en els últims temps s'han viscut alguns desacords, sempre amb el Consorci pel mig, en cap l'actitud de la Generalitat no havia estat tan enèrgica per una utilització política tan marcada. Res a veure, per exemple, amb la gestió d'un Saló tan recent com el Nàutic, celebrat la setmana passada, i a la inauguració del qual a Barcelona hi van assistir sense problemes el ministre en funcions d'Afers Exteriors, José Manuel García Margallo, i el conseller d'Empresa, Jordi Baiget.
Amb una representació territorial molt reduïda als municipis de Catalunya -el Partit Popular té només una alcaldia (Pontons, Alt Penedès)-, el càrrec de delegat especial de l'Estat del Consorci de la Zona Franca és un dels més rellevants amb què compta la formació conservadora a Catalunya. Una plataforma institucional entre política i econòmica amb una presència activa en institucions, empreses i en l'organització de salons de la Fira de Barcelona. Tot això fa que sigui un caramel cobejat i que s'hagi convertit, amb el pas dels anys, en un contrapoder real tant a l'Ajuntament de Barcelona com al Govern de la Generalitat. I que les dues administracions no deixin d'estar permanentment amb la mosca darrera l'orella.