Acostumats, com estem, a veure com les administracions solen anar cada una pel seu costat, el clima de diàleg existent entre el Govern de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona respecte als plans d'acollida de refugiats és una molt bona notícia. Com també ho és la seva voluntat ferma, malgrat la negativa de l'Estat, a acollir un total de 6.300 víctimes de l'horror de la guerra, la fam i la penúria. La malaptesa del Govern espanyol en la gestió dels refugiats pot comparar-se amb altres floretes de la legislatura que, en part, ajuden a entendre la situació de col·lapse en la qual es troba l'Estat. Un govern en funcions des de les eleccions del passat 20 de desembre i l'espasa de Dàmocles a sobre de la taula davant la incapacitat per acordar un govern que desbloquegi l'actual situació. Una cosa que a Europa costa d'entendre i que bloquejaria la governabilitat en molts països si s'actués de la mateixa manera. Potser per això, tothom parla d'eleccions el 26 de juny però en el fons estan convençuts que s'arribarà a un acord.

Però tornem al tema dels refugiats. És del tot incomprensible l'actitud de paràlisi que s'està produint i que no fa més que retardar les solucions que hi ha a sobre de la taula. Si en alguna cosa les administracions locals han demostrat una capacitat de gestió dels problemes, és en temes d'aquesta naturalesa. Colau és una política hàbil i sap que molts temes li seran difícils de gestionar i que a més col·lidirà amb interessos de sectors importants de la ciutat. No serà el cas, en canvi, en el tema dels refugiats. On l'aliança amb el Govern està garantida per motius tan diferents com la disposició expressada des del primer moment o la voluntat política de ser socis creïbles davant de les institucions europees davant d'un drama que afecta tot el continent.

Per això és bo provar d'esquivar les traves de l'administració central i expressar a tots els fòrums en què es pugui que la col·laboració catalana és ferma i que s'està en disposició de complir immediatament els compromisos, com també van expressar la Diputació de Barcelona i els consellers de Treball, Interior i Afers Exteriors, la conselleria recorreguda davant del TC però que, voluntàriament allunyada de la polèmica, cerca jugar un paper determinant en l'acollida i asil dels refugiats.