David Campillo és el coordinador del servei de creació d'empreses de la Fundació Trinijove. Un autèntic bressol dels emprenedors de batalla. Aquells que surten poc als mitjans i que no aixequen rondes de finançament milionàries. Al fang i entre persones. Trinijove té el suport incondicional de l'Obra Social La Caixa i de MicroBank tant per l'assessorament com pel microfinançament dels projectes. El balanç és més que positiu: deu anys, 50 emprenedors i un llibre molt recomanable, Emprendre a prop teu.  

Quin rol té Trinijove en l’emprenedoria?

Nosaltres considerem que crear el teu propi negoci és una forma de reinsertar-te laboralment. Acompanyem els emprenedors des que tenen la idea fins que creen el negoci. Els ajudem a buscar finançament i a tenir totes les necessitats cobertes. 

Tot comença de zero.

Exacte. Un cop creat el negoci, els donem tres anys de conciliació. Els anem a veure i en fem el seguiment. A partir de llavors, l'emprenedor ja camina. S'acostuma a creure que la tasca de creació és la més complicada però quan ja s'ha creat el negoci també sorgeixen imprevistos. 

Acompanyem l’emprenedor però mai a l’abisme

Com arriba la gent a Trinijove?

Fa quinze anys que treballem en això i el boca orella ja funciona. Fem un treball intensiu amb l’emprenedor al territori i ens funciona molt bé l'aliança amb La Caixa, ja que ens deriven molta gent que va cap al microcrèdit. Microbank està fent una tasca molt bona a les oficines perquè sàpiguen que existeix aquest producte. L’any passat van venir 160 persones a Trinijove però només 30 han aconseguit muntar el seu negoci. Nosaltres acompanyem l’emprenedor però no l’acompanyem mai a l’abisme. Si no ho veiem clar, no el motivem a muntar un negoci. Tenim molt clar que l’emprenedoria és una opció i si no és la d'aquella persona, el derivem a un altre servei per trobar feina. Fem les dues feines: baixar al fang per cobrir totes les necessitats de l'emprenedor però també alertar quan s’està estavellant. 

Quins criteris feu servir a l'hora d'acceptar o rebutjar un projecte?

Nosaltres treballem amb persones. Estudiem el perfil de la persona i mirem si té les necessitats, l’empenta i els recursos per tirar endavant el projecte. Després fem una anàlisi de negoci per veure si té possibilitats d’èxit. Estudiem la ubicació, els donem un contacte d’un arquitecte tècnic i si es tracta d’un traspàs demanem la factura per veure com funciona el negoci... La forma de treballar és a partir d’un pla de negoci que ho engloba tot.

I el finançament?

Treballem amb el finançament ordinari (anar a un banc i demanar un préstec) i també amb microcrèdits. Són perfils que si no estan en exclusió social, tenen el risc de ser-hi. I a vegades poden estar en exclusió financera i això vol dir que no tenen capacitat per accedir a un crèdit perquè no tenen un aval o una garantia. En aquest cas, tenim un mecanisme que és el microcrèdit de MicroBank de La Caixa, que et dona fins a 25.000 euros. L’únic que els demanen és que el seu projecte en sigui la garantia. En el seu moment vam tenir un microcrèdit on l'Ajuntament de Barcelona donava fins a 6.000 euros, però s’ha acabat el conveni i estem mirant de tirar-lo endavant. Per últim, hi ha la capitalització de l’atur.

Hi ha molt emprenedor per necessitat 

Hi ha un perfil concret d'emprenedor?

El perfil és territorial. És la franja Besòs en els barris de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris. Essencialment, és reinserció laboral. Més enllà de les premisses socials o personals de cadascú, ens trobem amb gent que té experiència en allò que vol muntar però que mai no ha estat autònom ni ha creat un negoci per compte propi. Hi ha molt emprenedor per necessitat. Gent que té un bagatge personal i fan l’aposta per muntar el seu propi negoci. També hi ha gent gran que veu com se’ls hi tanquen les portes del mercat laboral i decideixen emprendre. El primer que ha de ser espavilat i lluitar és l’emprenedor. Nosaltres no fem una activitat paternalista i volem que facin un negoci on es busquin la vida des del primer dia.

Els emprenedors són ells. 

Nosaltres som la canya de pescar dels emprenedors de carrer perquè anem creant negocis, els donem continuïtat i consolidació. Però ells són els primers que han de volar. I si els hem assistit molt des del principi, potser continuaran necessitant aquesta assistència. Els diem que facin un petit estudi de mercat de guerrilla perquè treballem molt en l'àmbit de comerç de barri. 

Quines millores es podrien fer en el sector?

Nosaltres som els dels emprenedors de batalla. Treballem amb l’emprenedor de carrer i no és l’emprenedoria que més ven del món. Ven molt més l’emprenedoria de start-up, la tecnologia, els negocis escalables... Hi ha molts més instruments posats en aquest tipus d’emprenedoria que no pas en la nostra. Es considera que l’emprenedoria que creem nosaltres no és escalable i no crearà gaires llocs de treball. Si es fan les coses bé, hi haurà una o dues persones contractades. Això no arriba ni a la mitjana ni a la miniempresa. Però nosaltres ens dediquem a la reinserció laboral i ho aconseguim si una persona surt de l’atur. Trobem a faltar que hi hagi el suport i els mateixos recursos financers que altres tipus de negoci encara que entenem que és complicat. És més filantropia que no tant el rendiment econòmic que un inversor pugui treure.