L'exvicepresident del Govern central, Rodrigo Rato, ha acusat Hisenda d'iniciar una "caça de bruixes" directament contra ell després d'haver-lo acusat de presumptes delictes fiscals que "podrien i haurien" de ser comprovats abans de ser denunciats, i que ara tracten de desmuntar amb un informe presentat al jutge. En un escrit remès al titular del Jutjat d'Instrucció número 31 de Madrid, que investiga l'origen de la fortuna del també ex director gerent de l'FMI, Rato critica que l'Oficina Antifrau que depèn del Ministeri d'Hisenda, ONIF, li atribuís un delicte d'alçament de béns per eludir les fiances del cas Bankia i la peça separada de les targetes black.

Un delicte que tot just sis dies després es va demostrar que no havia comès i, tanmateix, va servir d'argument per a la seva detenció i el registre del seu domicili l'abril del 2015, que, segons la seva opinió, va vulnerar els seus drets constitucionals. En el moment en què Hisenda li atribueix aquest delicte, Bankia ja havia dipositat en l'Audiència Nacional una fiança solidària de 18 milions d'euros per cobrir les possibles responsabilitats civils per la sortida a borsa de l'entitat. Així mateix, en la investigació sobre les polèmiques targetes black, Rato ja havia presentat un aval bancari per import de 3 milions d'euros, per la qual cosa en cap moment no va provar d'alçar-se amb el seu patrimoni com suggeria Hisenda al seu informe, i a més va abonar al fisc gairebé 6,23 milions d'euros en l'IRPF del 2009 al 2014.

"Evidents errors"

Per constatar aquests "evidents errors", que Hisenda i el fiscal podrien haver evitat amb un mínim de "diligència deguda", l'ex director gerent de l'FMI demana al jutge que citi a declarar l'exinspector d'Hisenda en excedència Miguel Ángel Garrido com a autor de la prova exculpatòria amb què Rato prova de desmuntar la resta de delictes atribuïts "de manera malintencionada". També sol·licita un acarament amb la inspectora de l'ONIF, Margarita García-Valdecasas, que va denunciar l'alçament de béns i els presumptes delictes fiscals, a qui insta a presentar un nou informe que tingui en compte les al·legacions de Rato que incloguin exemples recents sobre l'ús de societats per al cobrament de conferències i altres feines.

Al document inicial de l'ONIF –encara pendent de ratificar–, Hisenda va ampliar la seva acusació en detectar moviments per valor de gairebé 7 milions entre la principal societat de Rato, Kradonara 2001, i el Regne Unit, Gibraltar i Luxemburg, una quantitat de la qual 6,5 milions van correspondre a ingressos. "D'una simple anàlisi de la comptabilitat de Kradonara" es podria haver comprovat que totes aquestes transferències procedien d'un soci únic, la societat anglesa Vivaway, i que, "en cap cas, no suposen cap renda ni per a Kradonara ni per al senyor Rodrigo Rato".

D'aquesta manera, considera que es tracta d'unes transferències "degudament comptabilitzades" que Vivaway va dur a terme amb fons procedents del banc d'inversió Lazard i de les societats Red Rose i Westcastle, "totes conegudes per l'Agència Tributària i declarades" per Rato després de regularitzar els seus béns a l'exterior. Per tant, reitera que amb elles "no hi ha guany de patrimoni no justificat". 

Més equivocacions

Aquestes acusacions succeeixen l'endemà que Rodrigo Rato aparegués als papers de Panamà en haver recorregut als serveis del despatx panameny Mossack Fonseca per tancar el rastre del patrimoni que amagava a l'exterior abans que ho descobrís l'Agència Tributària espanyola. Rato va recuperar 3,6 milions d'euros abans d'aconseguir liquidar les dues empreses offshore, Wetcastle Corporation i Xarxa Rose Financial Enterprises, que l'exvicepresident econòmic dels governs de José María Aznar va utilitzar, durant més de dues dècades, per eludir el Fisc i amagar la seva fortuna. 

A més del ja esmentat error d'Hisenda, es considera que hi ha altres vuit "gravíssims errors evidents" detectats per la defensa de l'exministre, entre ells, computar dues vegades les transferències de la societat Red Rose a Rato (300.000 euros el desembre de 2012) o afirmar que els Països Baixos, Bèlgica, Regne Unit, Irlanda o els Estats Units són països de "risc" fiscal.

També s'entén que l'Oficina Antifrau s'equivoca en qualificar "una vegada i una altra" als seus informes a Kradonara i Vivaway com les "societats opaques del senyor Rato", quan aquest ja va declarar l'abril del 2013 la titularitat real d'ambdues. Entorn de Vivaway gira un altre dels errors, ja que l'ONIF la considera en unes parts gibraltarenya, mentre que en altres reconeix que és britànica. Per tot això, Rato demana al jutge la nul·litat de totes les actuacions efectuades fins al moment i, amb això, l'arxivament d'un cas que parteix d'una denúncia "primerenca" i "falsa" de la Fiscalia "mancada de fonament" que, segons el seu parer, va derivar en una "causa general" contra la seva persona.