Es parla molt dels efectes polítics de la independència de Catalunya, però sovint s’oblida la vessant econòmica. En el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, l’economista i docent Elisenda Paluzie ha exposat les possibilitats econòmiques d’una Catalunya independent, que contradiuen una sèrie de tòpics que han sortit en els darrers temps.

Aquests són els arguments recurrents en contra de la independència, que queden rebatuts amb les dades sobre la taula.

La professora Palazie a l'UCE / UCE

Paluzie ha respòs aquest matí a les principals incògnites en el panorama econòmic d'una Catalunya independent

L’economia depèn d’Espanya i seguirà sent així

Un dels recursos més freqüents per rebutjar la independència és la dependència de l’economia catalana envers l’espanyola.

Paluzie apunta que en economia sempre es compleix la llei de la gravetat, que fa que les relacions econòmiques siguin fortes entre països rics i veïns. De fet, el primer país al qual exporta Catalunya és França (9.893 milions d’euros), seguida d’Aragó (8.582 milions), Alemanya (6.713 milions), el País Valencià (6.675 milions) i Itàlia (4.630 milions).

“Sempre es comercia amb el que tens més a prop i té més renda per càpita. Només apareix Alemanya com a excepció per la seva importància econòmica dins la UE”, ha matisat la ponent, que ha afegit que “la independència no afectaria les relacions comercials”.

Madrid, contra el que es pensa, no és un client important en termes d’exportacions. És el vuitè soci, amb 3.391 milions d’euros. “La Comunitat de Madrid, tot i ser la que té més renda per càpita d’Espanya, no té un pes especialment estratègic en l’economia catalana”.

Un boicot podria ser catastròfic

Una altra possibilitat que ha plantejat el sector unionista és un boicot als productes catalans després de la independència.

Els estudis duts a terme pel Govern espanyol sobre Catalunya plantegen la possibilitat d’un boicot que suposaria una caiguda del 30% del PIB. “Això no té sentit. Per arribar a una caiguda així caldria que cap espanyol comprés un producte de consum català”. Paluzie parla d’uns efectes reals d’un boicot de l’1% del PIB aproximadament, molt per sota dels informes del Govern.

En una economia multinacional és bastant improbable que es faci un boicot. Per això, l’any 2005 es va apostar pel boicot al mercat local: el cava. “Aquella experiència va deixar un escenari positiu: les vendes van caure a Espanya un 6,6%, mentre que les exportacions van augmentar un 6,3%”. La situació, per tant, es va poder revertir. “Això demostra que l’economia espanyola no és determinant per a la subsistència de l’economia”.

L’Estat català seria fallit

S’ha dit també que una Catalunya independent no seria viable econòmicament. Paluzie ha emprat un estudi de les economistes Núria Bosch i Marta Espasa sobre la hisenda d’una Catalunya independent.

El fet és que, amb les darreres dades disponibles (2011), si Catalunya fos independent tindria 45.317 milions d’euros més per fer el seu pressupost. Això multiplicaria pràcticament per tres la inversió per habitant. Segons Paluzie, ni amb totes les despeses que suposaria el nou Estat (39.507 milions), la futura Catalunya independent tindria més capacitat d’inversió que en l’actual estatus autonòmic. Entre aquestes despeses es troben les pensions de jubilació i d’atur, entre d’altres subsidis.

Actualment, en canvi, Catalunya viu en una situació d’infrafinançament. “Catalunya aporta 2.602 euros per habitant, mentre que rep 2.352 euros”, explica la ponent. “A Espanya hi ha un sobreanivellament”, reitera Paluzie. És a dir, en comptes que les comunitats que menys aportin rebin uns serveis semblants a les que més aporten, al final les que aporten més impostos acaben tenint serveis pitjors que els de la mitjana”.

Catalunya sortiria de la UE i també de l’euro

Aquesta és l’amenaça més recurrent dels partits constitucionalistes i del Govern espanyol. Només cal recordar les paraules de Margallo assegurant que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea “pels segles dels segles”.

La sortida de Catalunya de la Unió Europea és una possibilitat, però una sortida del tractat no vol dir necessàriament sortir de l’euro. Existeixen molts tractats europeus amb condicionants diferenciats: es pot ser dins la UE sense l’euro, com es pot ser fora de la UE amb l’euro. I tot plegat es pot aconseguir per dues vies: amb un acord entre les parts o sense acord, com en el cas de Kosovo i Montenegro.

A més, la continuïtat dins l’euro no necessita un acord unànime entre els estats membres de la UE: “Espanya no podria impedir que Catalunya tingui euro. Si una majoria d’estats europeus ho vol així, hi podrà haver acord”.