El petroli barat deixa l'economia mundial en un atzucac de dimensions considerables i conseqüències cada cop més imprevisibles. El preu del barril de Brent (el petroli que és mesura de referència a Europa) és ja de 29 dòlars (uns 26 euros), un mínim que no s'assolia des del febrer del 2004. En tot aquest any, l'excés d'oferta del Brent ha depreciat un 21% el seu valor. Els últims 18 mesos, un 74%.

A més, l'oferta s'incrementarà en entrar en joc el petroli iraní un cop que l'ONU, els EUA i la UE aixequin les sancions imposades per frenar el programa nuclear de la república islàmica.

Guanyadors (o competidors)

La caiguda del preu del cru es deriva de la inestabilitat econòmica a la Xina i de la tensió latent entre l'Aràbia Saudita i l'Iran. Amb permís dels Estats Units, aquests dos països seran els únics grans competidors que quedaran al mercat petrolífer, sempre que Teherán compleixi les condicions imposades sobre el seu programa nuclear, motiu pel qual es van imposar les esmentades sancions. Si Iran es capté, aspira a exportar diàriament entre 500.000 i un milió de barrils, ja que té la quarta major reserva del planeta.

Després d'haver venut Aramco, la seva joia de la indústria petroliera, l'Aràbia Saudita presentarà batalla avalada per uns costos de producció molt baixos però amb la ferma convicció que el petroli ja no tornarà a ser mai més el que era.

Reserves xiïtes contra costos sunnites. L'objectiu comú de l'Iran i l'Aràbia, en un context de discrepància política i religiosa dels dos països pel domini de la regió, és combatre el fracking nord-americà, un mètode d'extracció de gas i petroli del subsòl que no és tan rendible amb els actuals preus del cru i que fins ara ha permés als EUA no dependre tant del petroli de l'Orient Pròxim.

Perdedors (o no tant)

La competició per l'hegemonia de la quota de mercat mundial del petroli serà un ball de dos que s'està saldant amb greus conseqüències per als altres grans exportadors de cru, com Veneçuela, el Brasil, Angola o Rússia.

Estats Units i la seva gran aposta pel fracking també està en perill, ja que aquesta mena d'extracció no afavoreix els interessos de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP). El seu cost és ara massa car. Els productors nord-americans en són plenament conscients i ja han anunciat una reducció de 23.000 barrils diaris a partir del proper mes d'abril.

Mentrestant, Europa s'ho mira amb pressa per saber què passarà, però amb la calma de no ser productora de cru. L'enfonsament de les petrolieres, que són les clares perdedores pel cru barat, pot tenir un gran impacte sobre l'economia mundial. Europa, tot i beneficiar-se d'un preu més baix com a importadora de petroli, encara manté gran dependència respecte dels països exportadors.

La profecia de la borsa

El petroli barat també fa mal als inversors. El Dow Jones (-2,39%) i l'Ibex 35 (-2,35%), aquest divendres, van anar pel terra durant la jornada borsària, anticipant així una potencial crisi als països emergents i als Estats Units.

Queda per veure quina serà la reacció de la Reserva Federal nord-americana i del Banc Central Europeu per pal·liar l'incendi econòmic i polític derivat del petroli barat.

Fer benzina, més barat?

Tot indicaria que fer benzina serà més barat. Doncs no –o no tant–. El gasoil està per sota de l'euro i la benzina 95 s'ha situat aquesta setmana en preus del març del 2010, un descens d'un 0,62% i un 0,09%, respectivament. Ara bé, la relació entre el preu del cru i el de la benzina és només parcialment proporcional així que la calculadora no dóna un resultat exacte.

L'Associació Espanyola d'Operadors de Productes Petrolífers (AOP) ha reiterat que els impostos i els costos de distribució de la benzina "minoren la variació percentual [de la benzina] tant en les pujades com en les baixades [del petroli]". És a dir, que el preu de passar per la benzinera no afavorirà els consumidors com podria semblar, perquè els costos del cru només representen al voltant del 40% del preu de la benzina. La resta del preu és refinat i transport (10%) i els impostos (50%).