El govern espanyol va trametre la setmana passada a Brussel·les la possibilitat de tancar els pressupostos del 2016 aquest mes de juliol, quatre mesos abans del normal. La mesura, que busca evitar la imminent multa de 2.100M€ per part de la Unió Europea, per l'incompliment del dèficit d'Espanya, ha posat en peu de guerra el PSOE, enmig de les negociacions per a la investidura d'un nou president.

Els socialistes demanen explicacions, i les volen ràpid. Tant és així que han demanat la compareixença urgent del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, al Congrés. El diputat Pedro Saura ha assegurat a El Nacional que si es produeix buscaran aclarir en què consisteix la mesura, els seus afectats i la seva quantitat total. En qualsevol cas, temen, de la mateixa forma que la UGT, que això paralitzi l'administració a meitat d'any.

De moment, no preveuen que l'executiu de Mariano Rajoy faci marxa enrere, la qual cosa entenen que és una "ordre" europea. Critiquen que els populars "hagin abaixat els impostos a les rendes més altes", i ara paguin "justos per pecadors". I és que per a Saura, la principal conseqüència de la decisió serà "una retallada de l'Estat del Benestar".

En conclusió, "han enganyat (amb la previsió del dèficit) per aparentar", lamenta el diputat, i "Europa no es creu ja ni un sol número". Pels de Pedro Sánchez, la via hauria hagut de ser la negociació amb la UE a base "d'horitzons creïbles", amb una proposta de reforma fiscal cap a les classes més altes.

Martingala

La trampa de l'executiu de Mariano Rajoy s'ha justificat sota el concepte que permetrà estalviar 1.000 milions, però l'Autoritat independent de Responsabilitat Fiscal (AiReF) té els seus dubtes. Considera aquesta estimació poc factible, per "tractar-se d'una contenció addicional molt difícil de quantificar" i critica "la falta d'exigència" de la disciplina pressupostària.

L'organisme té clar que el 2016 es tancarà amb un dèficit d'entre el 4,1% i el 4,7%, diferència que dependrà de l'aplicació estricta dels acords de no disponibilitat aprovats, xifrats en 2.000 milions, i de l'augment del pagament fraccionat de l'Impost de Societats a un tipus mínim del 20%.

Però fins i tot en el millor dels casos, el govern en funcions tornaria a incomplir l'objectiu de dèficit del 3,7% per culpa principalment de la desviació de l'Administració Central i la Seguretat Social. En aquest sentit, l'Autoritat fiscal defensa que es creï un mecanisme de control mensual dels comptes i que es remetin aquests informes a les Corts.

Queden només sis dies perquè la Comissió Europea decideixi la quantitat exacta de la sanció, i l'Executiu central continua confiant que se li apliqui l'anomenada multa zero que no va més enllà d'una sanció de caràcter simbòlic. Però darrere de la falta de "mesures eficaces" que Brussel·les recrimina al govern en funcions de Mariano Rajoy, la situació és encara molt més greu.

La caixa, a zero

I de fet ho és perquè en ple mes de juliol, Espanya ja ha assolit el dèficit que tenia assignat per a tot l'any i això deixa el país en una situació sense marge ni diners. L'AiReF assegura que els comptes públics han patit un "deteriorament progressiu" des d'abril i donen "una vida molt curta" a l'objectiu de dèficit.

Només així es poden entendre les decisions a la desesperada preses pel govern espanyol en les últimes setmanes. Inicialment, va avançar el primer termini de l'impost de societats per elevar la recaptació en 6.000 milions i controlar així el dèficit públic.

Ara bé, de poc serveix aquesta mesura si durant la campanya del 26-J, Rajoy desafia Brussel·les i promet que "si els ingressos tributaris continuen pujant, com està succeint fins ara, podem plantejar una altra retallada d'impostos". La recaptació fiscal està caient i segons l'AiReF, l'impacte negatiu de la reforma tributària, tant en l'impost de Societats com a l'IRPF ha estat "superior a l'estimat".

I al final, el resultat és que la cartera d'Espanya està buida. Per això, la Tresoreria General de la Seguretat Social ha hagut de recórrer als Fons de Reserva per liquidar l'IRPF de les pensions. I no ho ha fet una vegada sinó dues aquest mateix mes de juliol: una extracció de 8.700 i una altra de 1.000 milions. Espanya ja no té diners en efectiu i l'única bala que li queda a la recambra és continuar gastant el que li queda a la guardiola dels seus fills i esperar que Brussel·les sigui comprensiva i li apliqui una sanció nul·la.