L'Audiència Nacional ha ordenat l'ingrés a presó per als cinc directius de Novacaixagalicia (NCG) que van ser condemnats el 2015 a dos anys de presó pel cobrament d'indemnitzacions milionàries que es van concedir a si mateixos abans d'abandonar l'entitat i que van arribar als 22 milions d'euros.
La Secció Tercera de la Sala Penal ha denegat la suspensió de la condemna (confirmada pel Tribunal Suprem el mes de setembre passat) i ha valorat la gravetat dels fets. Es tracta de la primera ocasió en què s'ordena presó per a banquers condemnats per la gestió de les caixes d'estalvis.
Els cinc exdirectius, que van afavorir dietes presumptament irregulars per a 19 membres de l'entitat per valor d'entre 9.000 i 308.700 euros, van evitar entrar a la presó en ser la seva pena de 24 mesos i no tenir antecedents penals. Tot i això la sala ha tingut en compte que aquests no van tornar els diners que es va fixar en sentència i que tenen encara causes pendents amb la justícia.
La llista de condemnats
Els contractes d'alta direcció es van modificar el 2010 en un moment en què s'havia reclamat 1.162 milions d'euros al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per superar la situació d'inviabilitat de les dues caixes que anaven a fusionar-se (Caixa Nova i Caixa Galícia).
Els condemnats són José Luis Pego Alonso, Gregorio Gorriarán Laza i Óscar Rodríguez Estrada que es van preparar les prejubilacions milionàries davant de la previsió que l'entitat anava a prescindir dels seus serveis de manera imminent, Julio Fernández Gayoso (expresident de Caixa Nova) i l'assessor jurídic Ricardo Pradas Montilla.
"Lucre personal"
La Sala Penal va corregir la seva sentència el mes d'octubre passat i va imposar a dos dels exdirectius condemnats José Luis Pego Alonso i Gregorio Gorriarán que indemnitzessin amb 10,4 milions d'euros la successora de l'entitat, modificant les quantitats fixades en concepte de responsabilitat civil en una primera sentència que va ser anul·lada pel Tribunal Suprem.
L'alt tribunal va ordenar recalcular la responsabilitat civil però va confirmar la presó per als cinc directius. El Suprem va considerar aquestes penes "exigües" però va reconèixer que no podia incrementar-les perquè cap part les va qüestionar a l'alça.
La Sala Penal del Suprem va establir que els condemnats van fer seves les quantitats milionàries "a través d'un mecanisme que va molt més enllà de l'adopció d'actes erronis en l'exercici de les seves facultats d'administració"; és a dir, que van executar "inequívocs actes amb fins de lucre personal".