La independència catalana empobrirà Espanya, o dit amb llenguatge econòmic, tindrà implicacions negatives per al perfil de crèdit d'Espanya a causa de la mida del territori català, de manera que la seva secessió debilitaria la fortalesa econòmica del país, segons l'agència creditícia Moody's, que preveu, tot i així, que Catalunya continuarà formant part d'Espanya, ja que existeixen molts obstacles perquè es pugui fer efectiva la seva sortida.

"La regió de Catalunya aporta aproximadament el 19% del PIB espanyol i representa el 16% de la població total del país, i a més el seu PIB per càpita és superior a la mitjana nacional, de manera que la seva sortida debilitaria la fortalesa econòmica d'Espanya i, per tant, tindria implicacions negatives sobre el perfil de crèdit", segons apunten la vicepresidenta sènior de Moody's Sarah Carlson i l'analista Marisol Blázquez, ambdues coautores de l'informe. No obstant això, assenyalen que, segons els seus pronòstics, "Catalunya continuarà formant part d'Espanya", ja que existeixen molts obstacles perquè la independència pugui consumar-se.

Entre les dificultats que l'agència de qualificació veu figuren "l'oposició ferma i contínua" del Govern espanyol, l'existència d'una sèrie d'eines de què l'Estat disposa per afrontar el procés i les enquestes, que mostren que "el suport popular és inferior a la majoria".

De la mateixa manera, assegura que en el cas que el referèndum de l'1 d'octubre finalment es dugui a terme i donés com a resultat un suport a la independència, la inexistència d'una base legal i l'absència d'un llindar mínim de participació "probablement minarien la seva legitimitat".

Cedir una descentralització més gran

La relació política entre el Govern central i les autoritats catalanes "es mantindrà molt tensa", vaticina Moody's al seu informe publicat aquest dilluns, la qual cosa considera que podria complicar els esforços per arribar a un compromís que respongui al desig de Catalunya d'una autonomia més gran.

"Una descentralització més gran de Catalunya respecte a Espanya és probable, ateses les pressions independentistes", asseguren Carlson i Blázquez en l'estudi.

En aquest sentit, creuen que la millor solució seria satisfer algunes de les principals demandes de Catalunya, com les relacionades amb més recursos fiscals i la reforma del marc de finançament regional, però sempre respectant la legalitat de la Constitució espanyola.

Espanya és un dels països més descentralitzats de la Unió Europea en termes de despeses del sector públic, encara que és un dels que més poder ostenta respecte a la fiscalitat.

El control sobre les finances dels governs autonòmics ha estat una debilitat notable en l'estratègia de reducció del dèficit del Govern d'Espanya en els últims anys, malgrat que l'Estat té més capacitat per compel·lir legalment la consolidació fiscal en l'àmbit regional després de l'aprovació el 2012 de la Llei d'Estabilitat Pressupostària.

Pèrdua del suport financer

D'altra banda, Moody's adverteix que les contínues tensions també presenten implicacions potencialment negatives per al Govern de Catalunya, la nota de solvència actual del qual és 'Ba3' amb perspectiva "negativa", que implica un grau de solvència de qualitat qüestionable i amb opció d'empitjorament de la qualificació.

En aquest sentit, encara que fins al moment el debat polític sobre la independència no ha afectat el suport de liquiditat del Govern central al regional mitjançant el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), la qualitat creditícia de Catalunya "podria veure's afectada negativament si les tensions polítiques s'intensifiquen encara més, provocant dubtes sobre la voluntat de l'Executiu central de continuar proporcionant suport financer".

La passada setmana, el Parlament va aprovar la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República que preveu la celebració del referèndum d'independència d'Espanya el pròxim 1 d'octubre.

Segons els termes de la llei, l'assemblea declararia la independència d'un nou Estat 48 hores després del plebiscit. Encara que aquesta llei ha estat suspesa pel Tribunal Constitucional d'Espanya, l'evolució d'aquest escenari "marca una nova escalada en les tensions entre ambdós governs".