L'empresa propietària de Miró ha confirmat que presentarà un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) per a tota la plantilla de la cadena catalana d'electrodomèstics, el que suposa que 339 persones en el conjunt d'Espanya es veuran directament implicades. Aquesta xifra només es reduiria si es troben nous compradors, segons s'ha deixat constància en una carta al comitè d'empresa en la qual s'exposa que Miró espera "poder assolir acords amb tercers" per poder mantenir la seu central de l'empresa situada a Martorell i una part considerable de les seves botigues.

Més concretament, Miró és propietat del fons suís Springwater Capital des de 2014 i està controlada a través de la societat Kabaena Directorship, des d'on el seu director general, Matteo Buzzi, ha assegurat que aquest ERO és un "pas necessari" per al concurs de creditors que la companyia va presentar a començaments d'agost als jutjats de Barcelona. Tanmateix, Buzzi ha confirmat que el seu projecte és de continuïtat d'un negoci que ja mostra a les seves botigues cartells de diferents colors amb els missatges de "Liquidem" o "Canvi d'estoc", entre d'altres.

Però quines són les raons de l'acomiadament col·lectiu? "L'Empresa entén que, en el marc del procés de concurs presentat, es presenten prou causes com per procedir a l'inici d'un procediment d'acomiadament col·lectiu en relació amb 339 treballadors que presten serveis als diferents centres de treball", ha assegurat la direcció del grup en la missiva a la qual ha tingut accés Economia Digital. Així doncs, els motius són prou variats, des d'econòmics i tècnics fins a organitzatius i de producció.

Quan la història juga en contra

En aquest sentit, Buzzi també ha explicat que les botigues Miró i el seu portal de venda en línia es mantindran operatius a l'espera que les converses amb potencials compradors puguin acabar donant continuïtat a una marca molt potent en el sector dels electrodomèstics. Tanmateix, la situació de Miró és complexa no només pel concurs de creditors o l'ERO sinó també perquè la història més recent no sembla jugar al seu favor.

I és que al llarg d'aquests dos últims anys, Springwater no ha aconseguit tirar endavant el seu pla estratègic 2016-2018 i reflotar així la companyia després d'haver-la adquirit per 3 milions en plena liquidació i prèvia suspensió de pagaments. Deixa com a llegat un ERO pactat amb els sindicats fa tan sols dos mesos en el qual s'incloïa a 119 persones a tota Espanya, la qual cosa suposa la quarta part d'una plantilla integrada per 430 treballadors.

D'ara endavant

D'ara endavant, queda per afrontar un concurs de creditors, una nova liquidació i un nou ERO en espera de trobar un nou comprador que ocupi el lloc de Springwater Capital i que aconsegueixi assolir els seus objectius, salvaguardant en la mesura del possible els llocs de treball.

En xifres, Miró va tancar el seu últim exercici amb un volum de negoci de 100 milions i una xarxa integrada per 60 punts de venda físics –encara que després de l'ERO de juny s'anava a reduir a 45– repartits principalment a Catalunya i Illes Balears però també al País Valencià, Castella-la Manxa, Madrid, Sòria, Barakaldo i per descomptat, les seves botigues en línia. Els seus plans de reposicionament de la marca i imatge, reubicació d'establiments o ampliació de capital, entre molts d'altres, són ara mateix somnis del passat. De moment, i més enllà de la carta al comitè d'empresa, Miró, que va fundar la seva primera botiga el 1971, ha rebutjat fer declaracions sobre la seva situació actual.