Un 40% de la població activa de Catalunya té formació alta, és a dir, estudis universitaris i de grau superior, una cosa que tan sols el 23,4% dels llocs de treball requereixen, segons constata un informe de la patronal catalana Pimec. D'aquesta manera, el desajust entre formació i ocupació acaba suposant que molts treballadors realitzin feines per a les quals estan excessivament qualificats. O el que una tendència que és diametralment oposada en el cas de la formació mitjana, que té un 22,8% de població activa que ofereix batxillerat i grau mitjà per un 36,5% de llocs de treball que el demanden; i també, en el cas de la formació baixa amb un 37,2% dels candidats que mostren un nivell igual o inferior a l'ESO, per un 40,1% de llocs de treball que ho requereixen. 

Taula comparativa elaborada per Pimec mitjançant dades de l'INE

Les dades mostren un desajust molt significatiu, per la qual cosa el secretari general de Pimec, Antoni Cañete, ha realitzat un diagnòstic clar: una població activa catalana "polaritzada" entre alta i baixa formació, però amb un mercat de treball que demanda més formació mitjana. I una vegada exposat el resultat, Cañete ha llançat una recomanació que passa per potenciar el prestigi social del grau mitjà i posar "la demanda per davant de l'oferta" per evitar així perpetuar el problema de la sobrequalificació i les seves respectives conseqüències: frustració i ineficiència econòmica. I fins i tot en els casos d'excés de formació, continuen faltant competències necessàries per al lloc de treball. 

A tall d'exemple, ha destacat que moltes empreses necessiten tècnics però acaben contractant universitaris que malgrat poder realitzar perfectament la feina, la duen a terme d'una manera pitjor a aquelles persones que tenen estudis de Formació Professional (FP). Així, Cañete ha advocat per posar la persona "en el centre del sistema" i reforçar l'orientació professional mitjançant l'aclariment de quines són les necessitats del mercat laboral.

Ja ho deia Mas-Colell...

"De vegades passa que l'estudiant universitari està sobrequalificat i acaba fent una feina per a la qual no hagués hagut d'estudiar tant", assegurava l'exconseller d'Economia i Coneixement i ara professor emèrit de l'UPF, Andreu Mas-Colell en una entrevista a El Nacional on també explicava que la tasca de la universitat consisteix en "proveir educació, capacitats i competències als joves perquè puguin començar a funcionar al món laboral". Però el desajust entre formació i ocupació és més viu que mai.

I malgrat que Mas-Colell es resisteix a pensar que la solució passa per rebaixar el seu nivell de preparació, les dades de l'estudi mostren que el problema existeix i la solució hauria de passar, segons l'exconseller, per "ampliar l'oferta laboral, promocionar la implantació o expansió d'empreses que ofereixin llocs de treball ajustats al nivell de qualificació". I com de moment la demanda segueix per darrere de l'oferta, convé potenciar més i de forma dual la formació professional, és a dir, des de la gestió conjunta de l'empresa i el centre de formació. "Fa falta més atenció en qualitat que en quantitat", conclou Mas-Colell. 

Millor no comparar

La comparativa del mercat laboral i la població activa entre Catalunya i la mitjana d'altres països molt desenvolupats amb una dimensió demogràfica similar com són Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Holanda, Suècia i Suïssa, no és en absolut gens favorable. Malgrat que la formació alta és pràcticament idèntica, existeix una diferència molt accentuada en la formació mitjana, ja que la mitjana d'aquests països és 23,8 punts percentuals superiors a Catalunya mentre que la baixa és 24,3 punts inferiors. 

Gràfic comparatiu elaborat per Pimec mitjançant dades de l'Idescat i l'Eurostat

En referència a la demanda laboral, el 30,4% dels llocs de treball en aquests països requereixen una alta formació, la qual cosa implica set punts més que a Catalunya mentre que el 39,8% necessiten formació mitjana, 3,4 punts més i en últim lloc, el 30,8% són de formació baixa amb 9,4 punts menys.

L'estudi de Pimec revela una conclusió molt clara per explicar el desajust: el sistema productiu es basa en els llocs de treball de baixa qualificació, les preferències formatives segueixen dominades pels estudis superiors i encara massa poc pels mitjans, com per exemple cicles de FP i existeix un desajust intern entre formació i ocupació. Per això, Cañete anima tant l'ecosistema empresarial com la societat i l'Administració a "assumir seriosament el repte d'ajustar l'oferta i la demanda formativa al mercat laboral". Una cosa que segons la patronal no deixa de ser una tasca "ingent i, sense cap dubte, amb resultats només a llarg termini."

Alemanya sempre surt guanyant

La comparació resulta encara pitjor si és amb Alemanya, el país líder econòmic europeu que té un sistema productiu amb una forta concentració de nivells de qualificació mitjana, especialment en tècnics de suport amb un 22% respecte al 10% de Catalunya i una menor necessitat de llocs de baixa qualificació amb un 29% davant el 40% de Catalunya. Unes dades que reflecteixen encara amb més claredat la falta d'oferta i demanda de qualificacions mitjanes.  

Gràfic comparatiu elaborat per Pimec mitjançant dades de l'Eurostat i l'INE

En referència a l'oferta formativa de població activa, el contrast s'agreuja amb un 60% de població activa amb formació mitjana respecte al 20% de Catalunya, mentre que aquesta té una formació alta, 10 punts superior a l'alemanya. I en aquest sentit, és rellevant matisar que la tradició germànica de la formació professional i del model productiu és principalment dual amb un fort predomini de l'activitat industrial. S'hauria de replicar el model? Mas-Colell ho té clar.