La Inspecció de Treball de Catalunya (ITC) ha proposat sancionar 10.200 infraccions laborals durant el 2016, un 0,2% més que durant l'any anterior, segons ha explicat la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, aquest dilluns al migdia. L'import total de les sancions ascendeix als 44 milions d'euros, el que representa un increment del 15,2% en relació a 2015, i representen també 173 milions en quotes a la Seguretat Social. La mitjana de l'import de les sancions ha incrementat en un 15% durant el 2016, fins els 4.408 euros. Igualment, la Inspecció de Treball ha efectuat més de 20.000 requeriments d'esmena a les empreses.

Segons ha explicat Bassa, la ITC ha finalitzat 51.243 ordres de servei durant el 2016 a Catalunya, entre les quals són denúncies (l'equivalent a 10.545 expedients), amb un termini mitjà de resolució de 123 dies. La Inspecció ha visitat 36.028 centres de treball, el 15% en horari nocturn i un 9% amb la policia. 

Un 46,3% de frau en seguretat social

De les 10.200 infraccions detectades, un 46,3% han estat relatives a frau en seguretat social, un 22,9% en seguretat i salut, un 19,4% en relacions laborals, un 6,5% en ocupació i estrangeria i un 5% per obstrucció a la tasca inspectora. Per sectors, Bassa ha concretat que la Inspecció de Treball ha posat èmfasi durant el 2016 en examinar l'actuació laboral de les cadenes de subcontractació en la telefonia mòbil, les cooperatives de treball associat en la indústria càrnia i les empreses multiserveis.

La ràtio d'ordres de servei en relació al nombre d'infraccions s'ha situat en el 19,9%, un 2,2% més que el 2015. Les demandes externes d'actuació han representat el 55,5% de l'activitat de la Inspecció de Treball i reben "prioritat" en la tramitació, segons el departament de Treball, Afers Socials i Famílies. 

Un recurs al TC per polítiques actives d'ocupació

Bassa també ha avançat que la Generalitat està estudiant presentar davant del Tribunal Constitucional un recurs per invasió de competències contra el govern espanyol a causa de la inclusió d'una partida de més de 305 milions en polítiques actives d'ocupació. La consellera ha recordat que l'execució d'aquestes polítiques correspon a la Generalitat i que aquest solapament podria repetir la situació de la garantia juvenil, quan les dues administracions van dissenyar polítiques paral·leles d'inserció laboral de joves a Catalunya amb fons europeus.