El Fons Monetari Internacional (FMI) va preguntar Rodrigo Rato per les inversions realitzades a través de tres de les seves empreses l'octubre de 2007, mes en el que va cessar del seu càrrec al capdavant de la institució i cinc anys abans que s'acollís a l'amnistia fiscal. Segons consta en l'últim atestat de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, la consultora PwC, en els serveis deixats per a l'FMI, va requerir a Rato informació sobre una vintena de fons d'inversió que figuraven en el compte de la societat Red Rose, la titularitat del qual va declarar voluntàriament a Hisenda el 2013.

El document posa el focus en la mercantil, que atribueix a l'exvicepresident del Govern des de finals dels noranta, i assegura que "és totalment opaca i té testaferros com a socis", a diferència del manifestat per Rato, que va declarar que va ser constituïda el 2005, quan residia a l'estranger. L'atestat, de 321 pàgines, assenyala a Red Rose dins de l'entramat investigat des de 2015, i exposa que, des dels seus inicis, ha registrat importants quantitats de diners "d'origen desconegut", introduït a Espanya a través de préstecs o dels seus propis comptes personals.

Uns moviments que l'exministre va declarar de forma voluntària el 2011 i 2012, segons obra a l'informe pericial que va presentar al jutge per demostrar l'origen dels fons i del qual l'Institut Armat no fa menció. L'UCO destaca els 300.000 euros percebuts directament per Rato procedents de Red Rose i relata que Hisenda no va conèixer la propietat de la societat fins després de l'amnistia fiscal, encara quan l'exvicepresident del Govern "sembla ser que la va declarar anys abans" en la seva etapa a Washington.

Els moviments de diners

Sobre els moviments de diners, xifra en 9,1 milions els fons que van sortir de Red Rose entre 1999/2000 i 2012 - en general a altres de mercantils amb seu a Espanya-, i afegeix els 4 milions destinats a una de les societats familiars, Aurosur. A més, es refereix a dues societats, una irlandesa i una altra panamenya, encara que no arriba a identificar si són diferents o la mateixa.

El que sí que recull és que l'FMI, organisme al què Rato va accedir com a director gerent el juny de 2004, també es va interessar per les destinacions en les quals les mercantils Kradonara i Vivaway realitzaven les seves inversions immobiliàries, requeriment que l'exministre va satisfer aquell mateix dia, quan va assenyalar PwC que es limitaven al territori espanyol. Els agents identifiquen com a eix del presumpte blanqueig a aquest "binomi" societari, un tàndem que l'exvicepresident del Govern va conformar el 2006 després de comprar l'espanyola Kradonara motivat, exposen, per la inspecció iniciada aquell juliol per Hisenda, que no va aconseguir atribuir la titularitat de Xarxa Rose.

Circumstància que, d'acord amb l'atestat, el va salvar de tenir "conseqüències tributàries diferents" a les resoltes pels tribunals administratius ja que, segons les dades de l'Agència Tributària, les quotes defraudades serien constitutives de delicte. Per això la Guàrdia Civil dedueix que Rato "podria buscar l'allunyament de les empreses que acaparen els fons de les transaccions que introdueixen aquests imports a Espanya", interposant per a aquesta finalitat ambdues societats "enfosquides".

Vivaway i Kradonara

A través de Vivaway-Kradonara s'haurien introduït 7,8 milions d'euros, dels quals 2,4 milions es desconeix la seva procedència ja que en tractar-se de societats estrangeres en antics paradisos fiscals com Panamà, i amb domicili a Ginebra (Suïssa) i Gibraltar, els investigadors no han tingut accés als seus comptes. Rato va declarar Vivaway a la Hisenda espanyola el 2013, si bé abans apareixia en els registres públics britànics, en ser una societat domiciliada al Regne Unit.

Respecte a les entrades, explica l'UCO que el que es conegui que els fons partien bé de Red Rose o de Westcastle, una altra de les societats vinculades a l'exministre, no significa que se sàpiga el seu origen ni la seva naturalesa. Així mateix, sosté que la intenció de Rato no va ser cap altra que dominar, a través de Vivaway -amb domicili a Middlesex (Inglaterra)- les societats de l'entramat de les que disposa a Espanya. Una tasca per a la qual se serviria de Kradonara, societat espanyola "opaca en el seu accionariat i als seus òrgans socials" de la qual s'ha buscat informació "tant sí com no", per mitjà de dos paradisos fiscals: l'illa de Guernsey (Regne Unit) i Gibraltar.

D'aquesta manera, acaba, Rato va interposar entre l'origen dels fons i l'ingrés d'aquests a Espanya una estructura de societats enfosquides "administrades per fiduciaris i sostingudes per testaferros" i amb comptes en territoris de risc fiscal. Conducta de la que infereix "una voluntat ocultadora" pròpia del frau fiscal i del blanqueig de capitals, especialment per l'ocupació de testaferros, sempre negat per l'exministre, que ratificaria la intenció d'encobrir béns, insisteixen els investigadors.