Molt a prop de complir els seixanta anys de la firma del Tractat de Roma que va representar el naixement de la Comunitat Econòmica Europea, toca replantejar-se el futur d'Europa tal com la coneixem. Del que Jean Monnet considerava "els Estats Units d'Europa" s'ha anat construint, fonament a fonament, l'Europa dels 27. Al que encara cal sumar (o més aviat restar) l'impacte del Brèxit. En aquest sentit, el Cercle d'Economia ha acollit la sessió "Europa, 60 anys després" amb l'estreta col·laboració del Consell Català del Moviment Europeu, la Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE), el Consolat General d'Itàlia i la Representació de la Comissió Europea.

Fa tan sols uns pocs dies, el Papa Francesc posava sobre la taula la solidaritat, la pau o l'obertura al món com a claus per a una Europa que, al seu parer, encara "ha de ser construïda". Agafant les paraules del pontífex com a punt de partida, l'ambaixador d'Itàlia a Espanya, Stefano Sannino, ha assenyalat el camí d'una Europa "a diverses velocitats" amb el sentit "com a direcció comuna". Encara més, Sannino ha apostat per una base jurídica compartida on els valors han de convertir-se en normes. Una cosa que al seu torn implica "l'esforç de la democràcia".

Davant dels plantejaments del professor d'Economia d'IESE Alfredo Pastor, l'ambaixador també ha remarcat l'èxit de les polítiques regionals d'Europa com un gran pas per redistribuir i crear "una convergència encara més gran". I més enllà de les dificultats implícites en una crisi com la viscuda (o encara viva), "hem de netejar i posar ordre a les nostres cases però també necessitem un procés de mutualització i un fons europeu contra els riscos", ha afegit Sannino. Just des de la primera fila de l'auditori, se'l miraven atentament el president del Cercle, Juan José Brugera, així com l'antic president d'Unió Democràtica Josep Antoni Duran i Lleida o l'exsecretari general del PSC Pere Navarro.

Desigualtats, Draghi i (des)confiança

A mitja sessió, Pastor ha passat de preguntar a ser preguntat pel president del Cidob i membre de la Fundació Jean Monnet Lausanne, Carles A. Gasòliba. "És un fet que les desigualtats han augmentat dins i fora d'Europa i a tot el món", ha constatat el professor d'Economia just abans d'afegir que "és responsabilitat primària de cada país prendre les mesures necessàries per reduir la desigualtat". En el cas concret d'Espanya, la principal font de desigualtat és l'atur després d'una crisi semblant a la d'Irlanda: la bombolla immobiliària. "Seria un error que Europa es posés ara a dictar polítiques contra la desigualtat per a cada país", ha alertat.

En els compassos finals, tant Sannino com Pastor i fins i tot Gasòliba han convergit per enaltir la figura del president del BCE, Mario Draghi, com a "salvador de l'euro" davant les envestides del Bundesbank i llançar una última reflexió sobre el problema de percepció i confiança a la UE. Una cosa a la qual l'ambaixador ha volgut incloure el matís de "responsabilitat del relat" i com això incorre en regles "complexes, puntuals i amb profunditat que en un moment donat no es poden aplicar". "Hem construït un relat molt negatiu sobre la UE: 'Brussel·les ens imposa'. Però, Brussel·les som nosaltres", ha sentenciat. I tornant al principi, un dels anomenats pares d'Europa com Monnet ja vaticinava que "els polítics passen i les institucions queden". Al cap i a la fi, Europa 60 anys després.