Cristina Cabrera fa deu anys que treballa en el sector de l'estètica. La seva és una història de superació personal en majúscules: a punt de ser desnonada i víctima de violència de gènere. Amb ajuda i força interior ha aconseguit tirar endavant el seu projecte. Ara, és emprenedora. De les de batalla. S'aixeca cada dia per obrir el seu propi centre d'estètica Beauty Moments al costat de Plaça del Centre i aspira a muntar un centre de salut on s'hi faci pràcticament de tot. La seva recepta? Pensar en positiu.
En quin moment penses en començar el teu propi negoci?
Tot just acabava de sortir d'una situació de violència de gènere. Vaig començar de zero. Vaig posar-me a treballar i poc a poc vaig començar a fer el meu propi de camí. Tenia molts pocs diners per menjar i era molt complicat que pogués muntar un negoci. De fet, era impossible. Però, sempre m'havia agradat la idea de tenir el meu centre i treballar per mi. No per guanyar més o menys. Simplement, per treballar per mi i fer les coses com a mi m'agraden. Volia un lloc on els clients poguessin estar a gust i oferir-los un tracte diferent.
Tenia molts pocs diners per menjar i era molt complicat que pogués muntar un negoci
Com vas passar de l'impossible al possible?
Em van posar en contacte amb la regidora de Nou Barris Carmen Andrés per entrevistar-me pel maltractament. Li vaig comentar que volia muntar el meu negoci, em va portar a un lloc on hi havia un espai i vaig agafar una habitació per començar amb els massatges. Però, volia un espai més gran i llavors em va posar en contacte amb la fundació Trinijove. No podia demanar un crèdit i m'anaven a desnonar. Ningú no confiava que me'n sortís però ells em van fer un seguiment i em van ajudar molt. Vaig mirar quins centres hi havien pel barri, com eren i què els hi faltava. I llavors, una amiga just marxava del seu local i vaig aprofitar per agafar-lo.
I el finançament?
Vaig demanar un préstec a ASCA (Acció Solidària Contra l'Atur) i vaig aprofitar la capitalització de l'atur. Amb 9.000 euros m'ho vaig muntar tot. D'això ja fa 2 anys. Sense l'ajuda que he rebut m'hauria estat impossible
Quin és el balanç?
Molt bo. Estic molt contenta. Encara que és cert que el primer any em va costar molt. Vaig començar amb 15 clients i repartint publicitat pel barri. Hi havia dies que tornava a casa plorant perquè no venia ningú...
Els començaments acostumen a ser difícils...
Molt. Però vaig decidir relaxar-me, fer les coses bé i esperar. Llavors, tot va començar a fluir. Vaig posar una màquina i va començar a venir molta gent. La màgia del boca a boca. Ara tinc 10 persones diàries.
Sense pensar, em vaig llançar i vaig dir-me a mi mateixa que m'aniria bé
Quin consell li donaries a algú que comença?
El millor que pot fer una persona és llançar-se a emprendre sense por. Jo ho vaig fer. Sense pensar, em vaig llançar i vaig dir-me a mi mateixa que m'aniria bé. Em vaig quedar sense res però volia pensar en positiu. Poc a poc.
On et veus d'aquí uns anys?
Aquí no. En un local més gran que ja tinc fitxat per fer un centre de salut. Des d'entrenament personal fins a dietista o estètica.
Tens una data marcada?
No. De moment, estic aquí. És un objectiu que tinc i que crec que ho compliré encara que costi.
Aquest és un negoci petit però m'ha ajudat moltíssim com a persona
Un projecte que t'ha ajudat tant a nivell professional com personal.
Exactament. És molt important. Jo tenia l'autoestima molt baixa pel maltractament i vaig decidir lluitar. Aquest és un negoci petit però m'ha ajudat moltíssim com a persona. Si no hagués conegut Trinijove i la Obra Social de La Caixa, m'hauria estat impossible. Segur.
Per què creus que van apostar per tu?
Perquè van veure força i un projecte viable. Sobretot, molt de cap. L'actitud era important. Ells t'ajuden i si ho aconsegueixes bé i sinó s'ha de seguir lluitant. Això ho tinc clar: sigui com sigui, s'ha d'intentar.