Més de 300 empresaris catalans i valencians s'han reunit aquest migdia al Palau Firal i de Congressos de Tarragona per dur a terme una fèrria defensa del Corredor Mediterrani en una trobada organitzada per l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE) i Foment del Treball. El seu objectiu és obrir un espai de debat al voltant de la situació d'aquesta infraestructura i analitzar-ne l'estat de les obres. Hi han estat presents el president d'AVE, Vicente Boluda, el president del Cercle d'Economia i Colonial, Juan José Brugera, el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, el president de Mercadona, Juan Roig, o el president de Freixenet, José Luis Bonet, entre d'altres. 

En aquest sentit, Boluda ha emplaçat el govern espanyol a fixar una data per a la posada en marxa del Corredor Mediterrani i no ha dubtat a assenyalar "la manca de planificació i de voluntat política" com a problemes principals. Posar data a l'alta velocitat entre Barcelona i Alacant i València, l'ample internacional des d'Almeria fins a la frontera francesa pel 2018 o un calendari d'obres realista per a la "doble via de mercaderies i passatgers" han estat algunes de les principals reivindicacions d'aquest nou clam empresarial. "El Corredor és bo per a l'interès general de l'Estat perquè millora la competitivitat de l'arc mediterrani", ha afegit Brugera. Poc abans de pujar al Euromed cap a Tarragona, Roig ha defensat una "Espanya radial però també circular" i ha deixat clar que el Corredor "només es construirà si la societat civíl ho exigeix." 

"No pot ser que es triguin 4 hores en arribar de la segona a la tercera ciutat d'Espanya", ha reblat el president de Mercadona. El tram entre Barcelona i València té una llargària de 350 quilòmetres que es recorren actualment en tres hores i quinze minuts. A tall de comparació, es triguen trenta minuts més ara que al 1997. Mentrestant, de Madrid a Barcelona són 650 quilòmetres que es fan en dues hores i mitja i de Madrid a València són també 350 quilòmetres però en aquest cas, es triga només una hora i mitja. Boluda ha criticat que alguns, a Madrid, “només es miren el melic” mentre que el president del Cercle d'Economia també s'ha preguntat: "Com és possible que aquestes comunitats amb tot el seu potencial econòmic segueixin en ple segle XXI desconnectades entre si?"

"Volem estar més a prop d'Europa, o no?"

La multitudinària trobada empresarial ha servit també per donar el tret de sortida al canal de comunicació www.elcorredormediterraneo.com, impulsat per l'AVE, que recull tota la informació per trams sobre la infraestructura. En aquest sentit, es formulen les següentes preguntes retòriques: "Volem connectar el litoral mediterrani amb l'alta velocitat, o no?", "Volem completar l'Espanya radial amb l'Espanya circular, o no?", "Volem viatjar en quasi la meitat de temps i amb més freqüència, o no?" i "Volem estar més aprop d'Europa, o no?" 

AVE ha realitzat un viatge de 1.300 quilòmetres en helicòpter pel traçat ferroviari de la costa que va de la frontera francesa fins a Algesires. Una forma interactiva de demostrar la paràlisi del Corredor així també la rellevància que té per a la ciutadania. Paral·lelament, s'ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures sota el lema "Vull Corredor". 

El nou túnel de Madrid com a "metàfora"

Per la seva banda, el secretari Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana, Josep Vicent Boira, ha remarcat que "el temps de viatge està descompensat" i que "la xarxa urbana de l'estat està desconnectada." Sense anar més lluny, durant la setmana passada, ja va deixar anar a Girona que "la metàfora de la situació és que, pel Govern espanyol, el Corredor Mediterrani passa per Madrid". Alhora, també va titllar d'"intolerable" que el ministre de Justícia, Rafael Català, menystingués la importància real del Corredor. Sense citar-lo directament, Boluda s'ha afegit a la crítica d'"aquells que pretinguin desligitimar la importància d'aquest projecte."

Tal com ja va precisar Boira, el nou túnel Madrid-Puerta de Atocha-Chamartín apareix consignat com a projecte número 1 en el pla de treball europeu sobre mobilitat a la Mediterrània amb data de desembre de 2016. La construcció de dues noves vies en el tram ferroviari d'alta velocitat Atocha-Torrejón de Velasco i del túnel en ample internacional Atocha-Chamartín suposen una inversió global de 935 milions d'euros.

Segons el ministeri de Foment, "aquesta actuació incrementarà la capacitat de l'accés ferroviari a Madrid que utilitzen les línies d'alta velocitat que uneixen la capital amb Llevant i Andalusia, possibilitant la circulació d'un major nombre de trens". Així mateix, l'obra "està relacionada amb la connexió de Porta d'Atocha i Chamartín mitjançant un túnel en ample internacional, que permetrà establir serveis comercials directes d'alta velocitat Nord-Sud i Nord-Llevant, amb un estalvi de temps d'aproximadament 30 minuts."