Els germans Higini i Ramon Cierco, accionistes majoritaris de la intervinguda Banca Privada d'Andorra (BPA), han denunciat haver rebuts pressions i amenaces per part de la policia espanyola perquè li facilitessin informació bancària de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras en relació al que avui es coneix com a "cas Pujol" o "operació Catalunya". Els Cierco han comparegut aquest matí davant la batlle o jutgessa instructora del "cas BPA", Canòlic Mingorance, en qualitat d'inculpats en aquesta causa, després que el govern andorrà presentés una querella criminal contra diversos exdirectius de l'entitat per blanqueig de capitals.

A més de defensar la legalitat de l'actuació de BPA, Higini Cierco ha posat en coneixement de la responsable judicial amb valor de denúncia "una sèrie d'amenaces i extorsions de què va ser objecte per part de comandaments policials espanyols molt abans de la intervenció del banc", segons deixa constància un comunicat del Grup Cierco. Així mateix i tal i com ha explicat, la policia espanyola li va advertir que si no col·laborava amb ella "s'actuaria contra BPA" i si feia falta es faria "via administració americana".

Por a les represàlies de l'Estat espanyol

Els Cierco asseguren que el govern d'Andorra i el màxim responsable de l'executiu, Toni Marí o el ministre de Finances, Jordi Cinca estan al corrent d'aquestes pressions des de fa mesos, però que no van denunciar els fets abans "per prudència i temor a les hipotètiques represàlies de l'Estat espanyol" –que es van acabar materialitzant en la liquidació de Banco Madrid– i perquè van pensar que "la pressió no aniria a més". 

No obstant això, ara, després de disset mesos d'instrucció i amb motiu de la seva primera compareixença en seu judicial, l'expresident de BPA ha considerat que tenia l'obligació de posar en coneixement de la batlle la situació viscuda.

Fets denunciats

En el comunicat, el grup empresarial assegura que els fets denunciats per Higini Cierco s'han d'emmarcar en el "cas Pujol", l"'operació Catalunya" i en l'intent de les autoritats espanyoles de poder fer públic el patrimoni de l'expresident català Jordi Pujol a Andorra. Segons aquesta versió, el llavors president de BPA va rebre al maig del 2014 -prèviament a l'expropiació del Banc que va tenir lloc el 10 de març de 2015- una trucada de l'agregat d'Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra, Celestino Barroso, informant-lo que era convenient que es veiés amb unes persones a Madrid i col·laborés amb elles en el que li demanessin, o d'altra manera el banc "moriria".

"Ja llavors se'ns va dir que els americans n'estaven al corrent i que sabien com fer-ho", ha declarat Higini Cierco, que ha recordat que en aquell moment la filial espanyola de BPA, Banco Madrid, estava sotmesa a una inspecció ordinària del SEPBLAC (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries).

Informació bancària de Mas, Pujol i Junqueras

Poc després, l'accionista també ha explicat que es van trobar a Madrid el llavors conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, i l'agregat d'Interior qui insisteix en què si no es col·labora amb el que els demanaran "el banc desapareixerà" i rebrà una trucada del comissari en cap del departament d'Afers Interns de la policia nacional espanyola, Marcelino Martín Blas, també conegut amb el sobrenom de Félix. En una reunió a Madrid, Blas els hi demana "informació bancària d'Artur Mas, Oriol Junqueras, Jordi Pujol i les seves respectives famílies". Un nou fil de connexió amb l'"operació Catalunya".  Els responsables del banc, "conscients del perill de l'advertència", van decidir proporcionar informació a la policia espanyola.

Una informació que va resultar el desencadenant de la confessió de Pujol. "El resultat de les dades que es faciliten és la publicació d'una informació en un rotatiu espanyol que obliga l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol a admetre l'existència d'una herència dipositada a l'estranger", assegura el Grup Cierco, que recalca que BPA no va tenir mai més de 5 milions d'euros de la família Pujol. En ple "cas Pujol", l'encara president en funcions d'Espanya, Mariano Rajoy va organitzar un inèdit viatge a Andorra. De fet, Rajoy es va convertir durant el 7 i el 8 de Gener de 2015 en el primer president espanyol que viatjava al Principat en visita oficial. 

Higini Cierco ha explicat també que Joan Pau Miquel no va denunciar llavors els fets, que daten de juny del 2014, perquè Martín Blas el va advertir que, si ho feia, el FinCEN americà –agència de prevenció de blanqueig de diners– intervindria en quinze dies. 

BPA intervinguda sota el paraigua

BPA va ser intervinguda al març del 2015, després que Estats Units anunciés que estava investigant l'entitat per canalitzar suposadament fons del crim organitzat. De la seva banda, Ramon Cierco, que ha estat el primer a comparèixer davant la batlle, ha explicat que el control del dia a dia de l'entitat estava en mans dels executius i que els presidents assumien "aquelles funcions descrites i reconegudes en els estatuts de l'entitat".

Més concretament, Ramon Cierco ha remarcat que BPA va actuar "sota el paraigua legal andorrà en tot moment" i que "sempre que va caldre" va cooperar amb organismes com l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) o la Unitat d'Intel·ligència Financera (UIFAND)".