El ministre d'Educació, Iñigo Méndez de Vigo, no és l'únic que ha atribuït a la CUP alguna decisió del Govern. L'encara president del Cercle d'Economia, Antón Costas, creu que les innovacions fiscals que ha preparat Catalunya "són més una concessió retòrica a la CUP, que una figura impositiva nova i eficaç des del punt de vista fiscal i de correcció del capitalisme" i ha deixat anar que "aquests tipus d'actius han de pagar com a patrimoni, així com que "en cas d'abús, seria qüestió d'inspecció".

"Els falta coherència". Amb aquestes paraules, Costas ha definit els canvis fiscals catalans proposats pel Govern de cara al 2017, mentre que ha elogiat els estatals aprovats aquesta setmana al Consell de Ministres, que els considera "racionals".

Així ho ha dit en una entrevista a Europa Press, on ha lloat que l'ajustament del govern espanyol "vagi per impostos a beneficis a empreses o a certs consums", com l'alcohol o el tabac perquè, a parer seu, el sistema empresarial espanyol "pot suportar un increment de la fiscalitat".

Mentrestant, però, ha carregat contra els impostos plantejats per la Generalitat posant de manifest que "crec que es trobaran amb un bloqueig legal" i ha considerat que "no tenen gaire fonament econòmic" perquè haurien d'anar destinats a "cobrir les noves necessitats".

Celebra l'Operació Diàleg

Sota l'argument que "Catalunya és el principal problema polític d'Espanya", Costas ha aplaudit que el govern espanyol busqui apropar-se a Catalunya i ha posat de relleu que "això hauria de ser normal", al mateix temps que ha deixat anar que l'executiu estatal "hauria d'estar més al territori", així com que "cal buscar una sortida" a la qüestió catalana.

Però que la vicepresidenta espanyola tingui despatx a Barcelona, no és garantia de res per Costas, que demana que l'intent de diàleg "no es quedi en un despatx i una presència ocasional de tipus formal", sinó que tingui "una dimensió real i més activa".

Precisament per això, el president del Cercle considera que abans de celebrar un referèndum unilateral ha d'existir una "seqüència" que es basi en el diàleg i l'acord. Els passos a seguir són, a parer seu, "buscar un acord més ampli sobre el què volem i com volem que sigui l'autogovern, després diàleg, negociació i pacte amb l'Estat" i, finalment, celebrar la consulta "sigui del tipus que sigui", però sempre acordada amb Espanya.

"No ens oposem a una consulta, la Constitució l'admet, però ha de ser legal, pactada i ben informada", ha subratllat, al mateix temps que ha advocat per no fer "tantes reformes" i sí "més bones polítiques".