El turisme rus a Catalunya ha patit fortes caigudes en els últims dos anys, com també ho ha fet en altres països com Turquia o Egipte, encara que en aquests dos casos per motius de vet polític. La crisi financera, encapçalada per una forta pèrdua de poder adquisitiu i un ruble en situació de col·lapse, ha obligat que molts dels seus ciutadans hagin preferit quedar-se a casa o prioritzar el turisme intern.

Tot i això, Catalunya no ha tirat la tovallola i segueix apostant per recuperar les grans xifres daurades prèvies al conflicte de Crimea quan la Unió Europea va amenaçar de prohibir visats. A tall d'exemple, Catalunya va rebre 15 milions de visitants el 2013, dels quals un milió eren russos que es van arribar a gastar 1.326 milions d'euros, un 24,6% més que un any abans. Tan sols dos anys després i fent balanç del 2015, Catalunya passava a rebre 574.000 turistes russos, el que suposa un 31% menys que el 2014 i generant uns ingressos de 765 milions d'euros, un 32,4% menys que l'exercici anterior. 

Fèria internacional MITT

Malgrat les dificultats implícites en l'economia russa, els responsables turístics de Catalunya segueixen apostant pel seu mercat, ja que el consideren estratègic. És per això que amb la voluntat de revertir aquesta tendència a la baixa, l'Agència Catalana de Turisme acompanyada d'una vintena d'entitats i empreses del sector turístic català està participant al llarg d'aquesta setmana a la fèria internacional MITT de Moscú on hi assisteixen 1.800 empreses i 32.000 visitants. L'objectiu és que Catalunya segueixi liderant les preferències viatgeres dels turistes russos i de moment, les perspectives ja apunten a un canvi de tendència en els seus fluxos turístics. 

En un món cada vegada més internacionalitzat, Catalunya creu a recuperar el turisme rus que ara mateix és el seu novè mercat i el sisè en despesa, però també segueix treballant per diversificar, cada vegada més, la seva cartera de mercats, reforçant així la promoció en països de les antigues repúbliques soviètiques, com són Moldàvia, Armènia, Bielorússia, Azerbaijan i Kazajistan. 

Fotografia d'Albert Torelló / CC