Després d'una setmana marcada per les baixes qualificacions creditícies a Catalunya, el departament d'Economia no ha dubtat en titllar les valoracions de Moody's, Fitch i Standard and Poor's (S&P) d'"artificials" ja que consideren que Catalunya no té pràcticament capacitat recaptatòria. Més concretament, el diputat de Junts pel Sí i catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, ha assegurat que "Catalunya només recapta el 5% dels tributs que paguen els catalans" al seu compte de twitter. L'oligopoli nord-americà de valoració del rating situa Catalunya a la categoria especulativa de crèdit qüestionable, risc significatiu i bo porqueria, sense tenir en compte que Catalunya no recapta el 95% dels tributs que paguen els catalans, ja que ho fa el ministeri d'Hisenda.

Seguidament, Amat ha afegit un gràfic del departament d'Economia i Coneixement, on queda reflectit que cada any, "16.000 milions d'euros no tornen" a Catalunya, cosa que suposa 2.200 euros per càpita. En total, representen 308.579 milions d'euros i 42.156 euros per càpita que no han tornat des de 1986, pel denominat dèficit fiscal.  

"Hipotètica Catalunya independent"

D'altra banda, una "hipotètica Catalunya independent" pujaria, sense el dèficit fiscal i amb un procés "ordenat i negociat" amb Espanya, set posicions en el rating de risc sobirà avaluat per S&P, segons l'estudi "Aproximació al risc sobirà de Catalunya independent" realitzat pels economistes Joan Elias i Joan Maria Mateu. Més concretament, Catalunya passaria de la categoria especulativa de BB, bo porqueria sense accés al finançament exterior fins al estatus d'inversió estable, A+ amb forta capacitat per afrontar les obligacions financeres.

És per això que “si Catalunya tingués un tracte fiscal similar al del País Basc o Navarra, no tan sols no tindria actualment problemes de finançament de cap mena, sinó que, de ben segur, gaudiria d'una qualificació de, com a mínim, la d'aquestes comunitats autònomes [A-]”, asseguren els autors de l'estudi. No només això sinó que també superaria amb escreix Espanya, que es situa a la categoria BBB amb una capacitat financera adequada però amb risc de feblesa per culpa de les condicions econòmiques adverses. 

Marge de maniobra nul

Actualment, Catalunya depèn financerament de la normativa de finançament autonòmic fixada pel Govern espanyol i el Consell de Política Fiscal i Financera així com també les transferències de fons rebudes des de l'executiu central mitjançant el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) o el Pla de Pagament a Proveïdors (PPP). A tall d'exemple, necessita el beneplàcit del Consell de Ministres per poder renegociar els terminis del seu deute. Per tant, "el marge de maniobra de la Generalitat de Catalunya en matèria de finançament és pràcticament nul", asseguren Elias i Mateu.