Catalunya lidera el creixement econòmic a Espanya amb un augment del 0,9% fins el tercer trimestre -dues desenes menys que el trimestre anterior- segons l'Informe de Conjuntura que Foment Nacional del Treball ha presentat aquest matí. El director d'Economia de Foment, Salvador Guillermo, ha comentat que encara és aviat per quantificar l’impacte econòmic de la situació política a Catalunya, i esperen que "després de les eleccions torni l'estabilitat" i les repercussions econòmiques de la política catalana es puguin entendre com una "excepció circumstancial". 

Repercussions de la situació política catalana

Foment assegura que encara és aviat per quantificar l'efecte de la situació política sobre l'activitat econòmica, però les primeres estimacions situen l'impacte del xoc comú per al conjunt d'Espanya entre 0,4 i 1,2 punts percentuals, i un xoc per Catalunya d'entre 0,3 i 1,5 punts percentuals, és a dir, una davallada en el creixement total per l'economia catalana de fins a 0,7 punts percentuals. Asseguren, però, que si la incertesa persisteix a llarg termini, l'economia catalana se'n ressentirà, amb una contracció del PIB d'entre tres dècimes i 2,5 punts fins al 2019. 

Les previsions del BBVA mostraven un creixement de l’economia catalana per sobre de l’espanyola pels anys 2015 i 2016 -3,7% i 3,5%, respectivament- però pel 2017 ja mostrava un creixement més moderat, del 3%. Pel 2018, BBVA situa el creixement català en el 2,1%, una disminució que segons el banc s'atribueix a "l'increment de la incertesa i el possible manteniment a llarg termini". 

En termes d'ocupació, l'EPA del tercer trimestre mostrava un increment de l'ocupació a Catalunya de 46.100 persones, amb un atur registrat de 475.600 persones -un augment de l'1,78% respecte el mes anterior-, una xifra que Guillermo comenta que es podria relacionar amb la conjuntura política, en què "les empreses veuen un risc potencial, i això els tira enrere" a l'hora de contractar. 

Durant el mes d’octubre hi ha hagut una pèrdua molt significativa d’hores de treball que podria haver estat la causa de la disminució de l’IPI. Guillermo ha assegurat que "hem d’entendre l’octubre com un mes atípic", condicionat per la política i les aturades de país. “No creiem que aquestes dades tant negatives del mes d’octubre es tornin a donar el mes de novembre”. 

I després de les eleccions, què?

El primer trimestre del 2018, segons Guillermo, pot ser que hi hagi un element d’inèrcia de mostrar un creixement no tant important com el que s’havia donat en trimestres anteriors. “Espero que, independentment de qui guanyi, hi hagi més estabilitat”.

Si es dóna un escenari "en què alguna de les variables econòmiques cau, és més convenient que hi hagi un govern que pugui redreçar-ho. Esperem que poguem gaudir d’estabilitat i que no calgui repetir les eleccions, però això no és gens descartable", segons Guillermo. "Tot el que sigui millorar l’estabilitat política i la governabilitat, és bo. Si ho aconseguim, es podran redreçar les qüestions de risc polític que tenim, ja que donaria una visió a l’exterior de normalitat".

Foment demana el pacte fiscal

El president de la Comissió d'Economia i Fiscalitat, Valentí Pich, ha remarcat la necessitat de fer un pacte fiscal amb l'Estat. "Cal redreçar el finançament autonòmic mitjançant un pacte", ha assegurat després que ahir es féssin públiques les dades del dèficit fiscal de la Generalitat dels anys 2013 i 2014, situat entre entre els 11.590 i els 16.570 milions d'euros. 

Pich ha assegurat que cal "millorar el finançament autonòmic sobretot en termes de transparència. Ara tenim una avantatge respecte fa sis mesos: els ingressos fiscals estan anant molt bé".