CaixaBank ha guanyat 1.047 milions d'euros durant el 2016, el que suposa un 28,6% més que el 2015. De fet, és la primera vegada des del 2011 que el benefici anual supera els mil milions i això es deu principalment a la reducció d'un 57,5% de les pèrdues per deteriorament d'actius financers i altres provisions que han tancat l'exercici en 1.069 milions. Dins aquesta partida, s'inclou una provisió addicional de 110 milions realitzada en el quart trimestre d'acord amb l'estimació de l'impacte de les clàusules sòl després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. 

A l'espera que l'oferta pública d'adquisició (OPA) sobre el BPI es resolgui la setmana vinent, el president de CaixaBank, Jordi Gual, ha assegurat estar "molt satisfet amb els resultats" en la seva primera presentació de comptes anuals com a màxim representant de l'entitat bancària. I en aquest sentit, no ha dubtat a assenyalar quins són els tres actors fonamentals d'aquesta pujada dels beneficis: resistència a ingressos core (7.827 milions), contenció i racionalització de les despeses recurrents (1,7%) i menors dotacions per a insolvències (-80.3%). 

En un context de tipus d'interès sota mínims, el marge d'interessos ha tancat l'exercici en 4.157 milions, un 4,5% menys. Ara bé, la tendència ha estat positiva a partir del segon semestre de l'any. Mentrestant, els recursos de clients han augmentat fins als 303.895 milions, un 2,5% més, alhora que la morositat ha baixat fins al 6,9%. 

Clàusules sòl: 50, 50

Tal com ja va passar en la presentació de resultats del Banc Sabadell de la setmana passada, les clàusules sòl han estat una vegada més al gran centre d'atenció. El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ho ha volgut deixar clar des de bon començament: "Pagarem quan correspongui i no pagarem quan no correspongui".  Més concretament, les provisions per clàusules sòl realitzades fins al moment són de 625 milions i es calcula que l'impacte màxim sota el supòsit d'haver de retornar el 100% dels contractes seria de 1.250 milions.

Tot i això, Gortázar ha aclarit que no totes les clàusules han estat afectades per la manca de transparència i condicions abusives i, per tant, la "millor" estimació de devolució de les clàusules sòl es troba en el 50%. Dit d'una altra manera, CaixaBank ja té aprovisionat la meitat de l'impacte màxim que, en definitiva, és el que calcula que haurà de tornar per les clàusules sòl. 

De moment, el banc català ja ha obert un servei centralitzat amb 130 treballadors que ja han començat a informar i atendre les peticions dels clients afectats per les clàusules sòl. "Tenim la necessitat d'estudiar cas per cas, ja que la casuística no deriva directament de l'antiga caixa sinó de les entitats absorbides", ha alertat Gortázar. Poc després, també ha recordat que a mitjan del 2015, CaixaBank ja havia tornat de forma "voluntària i unilateral" tots els diners i els interessos de les clàusules sòl als afectats per manca de transparència o condicions abusives. 

Per què BPI?

Tot i que encara queden uns dies per saber quin serà el resultat de l'OPA, l'ambient a les oficines centrals de CaixaBank és com el de les grans nits de victòria. Tant Gortázar com Gual s'han mostrat convençuts que l'oferta culminarà amb èxit tot i que han preferit no especular amb quin serà el percentatge de control que tindran sobre BPI. Abans de començar a jugar, ja tenen el 45% de la possessió. Una operació que consolidarà CaixaBank com el primer banc de la península ibèrica. 

Però, per què BPI? Segons Gual, "és un banc solvent i d'elevada qualitat credítica que s'erigeix com una gran palanca de creació de valor" mentre que per a Gortázar, el més important de BPI és "la confianza que tenim en el banc, en l'equip directiu i en una aliança de més de 20 anys". Tot plegat, es calcula que es traduirà en unes sinergies de fins a 120 milions de cara als pròxims tres anys. Una xifra que també inclou tant els estalvis de la reducció de costos com els ingressos de la integració en la seva estructura. 

Pel que fa a l'estratègia d'inversió de CaixaBank a Repsol, Gual ha reiterat la importància de tenir en compte l'evolució dels mercats alhora que ha explicat que en les cotitzades, "no té sentit comprometre's temporalment". Si bé és cert que el pla estratègic 2015-2018 estableix com a objectiu la reducció de capital vinculat a participades no financeres com Repsol i Telefònica. Per la seva banda, Gortázar en tant que vicepresident de Repsol ha volgut remarcar que es tracta d'una empresa "magnífica" amb un "gran potencial".