Després de llargs dies de rumors i especulacions sobre el què i el quan, el Col·legi de Comissaris ha decidit adoptar aquest dijous un dictamen negatiu sobre les mesures preses pel govern espanyol per complir amb els objectius de dèficit públic pactats amb la UE. Ni de bon tros no és definitiu però si un primer pas en el procés per multar Espanya amb fins a 2.000 milions d'euros, cosa que suposaria prop del 0,2% del seu PIB i la congelació de part dels fons comunitaris que li corresponen si no aconsegueixen demostrar que el desfasament es deu a "circumstàncies econòmiques excepcionals". 

El ministre d'Economia en funcions, Luis De Guindos, va viatjar aquest dimecres a Estrasburg tan convençut que "no hi haurà multa" que en les seves reunions amb el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, i el comissari d'Assumptes Econòmics, Pierre Moscovici, ni tan sols va treure el tema. Simplement el va rodejar amb escenaris pressupostaris i procediments de dèficit. I encara que va preferir deixar-se la sanció a casa, sembla que ha arribat per correu urgent.

Sense mesures efectives

El document de la Comissió certifica sense donar peu a més rumors que Espanya "no ha pres mesures efectives" per complir amb les recomanacions i les regles del Pacte d'Estabilitat i Creixement i que a més ha superat per "un ampli marge" el seu compromís de dèficit que era del 4,2% i va acabar tancant un desfasament del 5,1%. "Fins i tot es va relaxar" i "l'esforç fiscal acumulat en el període entre el 2013 i el 2015 s'estima del 0,6% del PIB, molt per sota del 2,7% recomanat pel Consell" constata l'informe. 

Per una altra banda, Brussel·les també critica que la rebaixa de l'IRPF implementada pel govern de Mariano Rajoy i les desviacions en la despesa no han fet altra cosa que "empitjorar el balanç estructural" amb una pèrdua d'ingressos de gairebé el 0,4% del PIB. 

I tenint en compte que no s'han complert els esforços fiscals recomanats per corregir la desviació, per la qual cosa resulta poc "realista" que es compleixin aquest 2016. I a partir d'ara només queda esperar el pròxim Consell de Ministres d'Economia i Finances de la UE (Ecofin) que tindrà lloc dimarts, 12 de juliol, i on els 28 representants de l'organisme comunitari debatran, examinaran i prendran una decisió sobre el dictamen. Sigui quina siqui, és necessària una majoria qualificada. 

Un toc d'atenció

Si el Consell ho valida s'iniciarà un termini de 20 dies perquè la Comissió proposi la sanció, que al seu torn inclou un altre termini de deu dies perquè Espanya presenti les al·legacions que consideri oportunes per justificar les seves circumstàncies excepcionals. Sense cap mena dubte, seran moltes i molt variades. Des del gran esforç realitzat fins al creixement econòmic més elevat de tota la UE. 

I és que malgrat que amb el calendari a la mà, el Col·legi de Comissaris podria proposar la sanció en la seva última reunió prèvia a l'aturada estiuenca del proper 27 de juliol, el govern d'Espanya es mostra encara molt confiat. Per molt que s'hagi començat el procés, la seva impressió és que no deixa de ser un toc d'atenció simbòlic per "castigar el seu pecat passat, però tenint la vista posada en la seva futura redempció". Un ensurt que no té per què anar a més si Brussel·les decideix cancel·lar la sanció o reduir-la a zero atenent les peticions d'Espanya. 

Tant Dombrovskis com Moscovici s'han mostrat confiats que els ministres d'Economia europeus "confirmaran aviat" el veredicte de l'informe alhora que han volgut estendre la mà a les autoritats espanyoles per definir "el millor camí a seguir". Un primer pas que encara deixa oberta la porta a una "entesa comuna" sempre i quan s'aclarin "els compromis polítics que s'han d'assumir". Tan oberta que el francès ha arribat a assegurar que "les sancions, o les conseqüències financeres que es puguin definir poden ser igual a zero. I això no és una interpretació creativa, és part de les regles".