El president de Colonial, Juan José Brugera, prendrà aquest dilluns el relleu del catedràtic Antón Costas en la presidència del Cercle d'Economia, ja que lidera l'única candidatura presentada. Brugera ja era membre de la junta i del comitè executiu de l'entitat, i la seva proposta serà votada pels socis en assemblea extraordinària. El seu programa va comptar amb l'aval de 140 socis, superant àmpliament el mínim de 50 que assenyalen els estatuts, i proposa una junta directiva amb la meitat de membres renovats.
A més de Costas, entre els integrants de la llista destaquen l'exministra socialista Cristina Garmendia; el president de CaixaBank, Jordi Gual; el conseller delegat de Banc Sabadell, Jaume Guardiola, i el president de la firma de perfumeria i moda Puig, Marc Puig. També formen part de la junta Ramon Asensio, Núria Basi, Jaime Carvajal, Joan B.Culla, Eusebio Díaz, Javier Faus, Teresa Garcia-Milà, Juan José López Burniol i Amancio López. Completen la llista Jordi Mercader, Marta Plana, Josep Ramoneda, Joan Roca, Francesc Rubiralta i Miquel Trias Sagnier.
Procediment habitual
Costas ha explicat que es seguirà el procediment "habitual" en el Cercle d'Economia, que compta amb mandats de tres anys. "A la junta sempre hi ha el president actual, s'hi queda el president anterior i es podria dir que també hi ha el president futur encara que no es sàpiga qui és. Aquesta barreja de canvi sense ruptura és molt característica del Cercle", ha exposat.
Així mateix, cada tres mandats es renova totalment la junta, ja que cada vegada es renova un terç dels 20 membres, si bé Brugera ha apostat per més cares noves.
Programa
El pròxim president ha fixat cinc prioritats d'actuació a assolir en els pròxims tres anys, de línia continuista amb l'actitud de l'entitat: avançar cap a una economia més competitiva, reparar les fractures socials, reformular la vida política i institucional, abordar el malestar territorial a Espanya i recuperar la veu a Europa.
Pel que fa a la primera qüestió, ha apostat pel turisme i la construcció, però també i especialment per la indústria de valor afegit afrontant la revolució tecnologicodigital.
Alternatives per a Catalunya
Sobre l'encaix de Catalunya a Espanya, ha sostingut que el malestar ha adquirit una extraordinària dimensió, alimentant l'auge de l'independentisme, però ha defensat que "aquesta incomoditat que una part majoritària de la societat catalana, independentista o no, mostra amb l'actual disseny autonòmic no constitueix una raresa", ja que són diverses les autonomies que reclamen una revisió del model autonòmic.
"Per això, en els propers anys, el Parlament i el Govern d'Espanya, reconeixent aquest malestar, han d'obrir el debat i la recerca d'alternatives que puguin satisfer a una part majoritària de la societat", ha asseverat, i ha demanat d'incorporar veus de la societat civil a aquest debat, com la del Cercle d'Economia.
Sistema de pensions
Per combatre les seqüeles socials que ha deixat la crisi, com l'atur i l'ocupació precària, ha erigit l'educació com arma i ha defensat el sistema de pensions: "Precisament per garantir-ho a futures generacions, hem d'iniciar ara un ampli i obert debat sobre la seva sostenibilitat".
Després de 40 anys de democràcia, ha considerat inajornables una reforma de la vida política i modernitzar el marc institucional: "Institucions i pràctiques que resultaven apropiades per a una democràcia nova i temorosa resulten ja clarament inadequades per als nostres temps".
"Perquè la resposta als moviments populistes de divers signe, i al creixent euroescepticisme quan no antieuropeisme, no pot ser cap altra que més i millor democràcia", ha afegit.