El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha remarcat que l'entitat monetària no pujarà els tipus d'interès a la zona de l'euro abans de finalitzar les compres de deute. D'aquesta forma, ha tornat a defensar la mateixa seqüència de sempre: els tipus d'interès continuaran encara molt baixos una vegada que el BCE hagi deixat de comprar deute. Així doncs, el BCE ha reiterat el seu missatge: "els tipus d'interès rectors es mantindran en els nivells actuals o en nivells inferiors, durant un període prolongat i ben passat l'horitzó de les compres netes d'actius."

Fa algunes setmanes van sorgir rumors als mercats que el BCE podria incrementar els tipus d'interès, en concret la taxa d'interès als dipòsits bancaris (que en aquests moments és negativa), abans de deixar de comprar deute. El consell de govern del BCE ha mantingut la seva taxa d'interès rectora, la que cobra als bancs per prestar-los una setmana, en el mínim històric del 0%, després de la caiguda de la inflació fins a l'1,5% el març, caiguda que va ser més gran del previst, segons Draghi.

El BCE continua cobrant als bancs un 0,4% per l'excés de les seves reserves.

Un parell de pujades simbòliques

En el passat, el BCE va pujar els tipus d'interès el juliol de 2008, dos mesos abans de la fallida del banc d'inversió nord-americana Lehman Brothers, i l'abril i el juliol de 2011, també una mica abans que la situació empitjorés a la zona de l'euro i hagués de baixar-los poc després. Llavors, la inflació havia pujat amb força i per això el BCE va decidir incrementar les taxes però ara el BCE no veu una pujada sostinguda dels preus en direcció al 2% que és el seu objectiu.

Draghi també ha assegurat que el consell de govern no ha discutit una sortida del programa de compres de deute públic i privat, sobretot, bons sobirans. Però, el president del BCE sí que s'ha mostrat més optimista respecte a la situació econòmica actual, per la qual cosa ha considerat que ha disminuït el risc de proteccionisme al comerç dels EUA. "Les dades econòmiques confirmen que les dades publicades des de la reunió de començaments de març confirmen que la recuperació cíclica de l'economia de la zona de l'euro es torna més sòlida i que els riscos a la baixa han disminuït més", ha afegit Draghi.

El consell de govern està d'acord de forma unànime, segons Draghi, en què "els riscos per a les perspectives de creixement econòmic de la zona de l'euro, encara que es mouen cap a una configuració més equilibrada, encara estan a la baixa i estan relacionats predominantment amb factors globals", com la guerra a Síria. Draghi ha reiterat que encara es necessita un nivell substancial d'expansió monetària perquè pugi la inflació a mitjà termini. El president del BCE ha afegit que la caiguda de la inflació al març reflecteix preus més baixos de l'energia i dels aliments frescos, però, també, una baixada en els preus dels serveis.

Pujarà la inflació a l'abril?

El BCE preveu que la inflació pujarà a l'abril segons es desprèn dels preus dels contractes de futurs de petroli. Així mateix, segons Draghi, els mercats estan avaluant la política fiscal que ha anunciat la nova Administració nord-americana, que contempla reduir l'impost de societats des del 35% fins al 15%, tres trams d'impostos per als treballadors (10%, 25% i 35%) i un impost per a la repatriació de beneficis de les grans empreses a l'estranger.

El president de l'entitat monetària ha posat èmfasi en què el consell de govern del BCE no fa política monetària basada en els resultats electorals, en ser preguntat per la primera volta dels comicis presidencials a França. Però, ha descartat fer comentaris sobre l'apreciació de l'euro, que supera els 1,09 dòlars després del triomf del candidat centrista Emmanuel Macron en la primera volta electoral a França.

Els mercats consideren que amb aquest resultat electoral s'ha reduït el risc que França surti de la zona de l'euro. Però, l'apreciació de l'euro frena la inflació perquè abarateix les importacions d'algunes mercaderies com el petroli que es paguen en dòlars.