Barcelona és més que candidata per acollir l'Agència Europea del Medicament (EMA). El Brèxit sembla haver-li tornat la glòria que Londres li va arrabassar en una agredolça final coincidint amb els Jocs Olímpics del 1992. Ara, la capital catalana ho té tot a favor. Fins i tot allò més difícil: una "gran coalició" i "màxima cooperació" institucional entre el Govern espanyol, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Així ho posava de manifest el viatge conjunt a Londres del conseller de Salut, Antoni Comín, la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, i el segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni. Un somriure d'unitat a Europa.
Però la política és sovint una arma de doble tall que ho acaba portant tot al seu terreny. Les inversions en són un molt bon exemple. Casualitat o no, Londres no és només la seu actual de l'EMA, sinó també la capital d'un país en què es va celebrar un referèndum d'independència, el d'Escòcia. Tot i això, Montserrat adverteix que el referèndum pot ser un "handicap" per a la candidatura, mentre que Comín ho reivindica com una "fortalesa" per demostrar que Catalunya és un país "obert, tolerant i democràtic".
Estupidesa i cinisme
Dos eurodiputats d'Irlanda i Holanda (rivals de Barcelona) avalen el discurs de Comín: el procés no perjudica la candidatura. Ni molt menys. Segons l'eurodiputat holandès Paul Tang, “en una negociació es pot utilitzar qualsevol argument, però penso que és una idea estúpida”. L'eurodiputada irlandesa del Sinn Féin Liadh Ní Riada encara hi afegeix que associar el fracàs d'una candidatura a la independència és "molt cínic" i "insostenible", fins al punt de convertir els catalans en "ostatges" de Madrid. "És una mala estratègia", etziba Ní Riada. Avalat pel referèndum d'Escòcia i les veus dels eurodiputats, Comín defuig les "excuses" i insta el trident administratiu a sumar forces per articular una majoria que doni la tan anhelada victòria en un "partit difícil".
Sumar és el primer pas per guanyar. El clam és unànime més enllà de la política. La candidatura ja compta amb el suport de la indústria farmacèutica, sindicats, patronals, investigadors, col·legis d'economistes i enginyers industrials, entre d'altres. Encara més, la capital catalana és també l'opció "preferida" pels treballadors de l'EMA. I és que tal com ha destacat Comín en més d'una ocasió, "si som capaços de construir aquesta gran aliança, ens en sortirem."
El premi és gros: l'EMA és una de les agències més grans d'Europa i compta amb 900 treballadors, un pressupost anual de 300 milions d'euros i més de 65.000 visitants. I si el premi és gros, la cursa és encara més disputada. Amsterdam, Lisboa, Copenhaguen i Viena ja han mogut fitxa. Fins i tot hi ha la possibilitat que Estrasburg cedeixi l'Eurocambra per fer-se amb la victòria.
Per què Barcelona?
Mentre s'espera que s'estipulin els criteris definitius per decidir la ubicació de l'EMA, la Cambra de Comerç de Barcelona no només ha manifestat el suport a la candidatura de la ciutat, sinó que, a més, ha presentat un informe en què en destaca les fortaleses.
- Generalitat, Ajuntament i Govern espanyol han acordat proposar la Torre Glòries com a futura seu.
- La connectivitat internacional de Barcelona és "actualment millor" que la de la resta de competidors, o "comparable".
- Una oferta educativa internacional de qualitat: l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) té 18 escoles internacionals i 8 més als voltants.
- Mercat laboral "accessible" i assistència sanitària "pública i gratuïta" per als residents en la ciutat.
- Possibilitat de col·laboració amb el regulador estatal.
Alhora, la Cambra també destaca que Barcelona és la quinzena ciutat més segura del món, la cinquena ciutat d'Europa i dissetena del món en producció científica, mentre que Catalunya és la cinquena regió d'Europa en nombre de població ocupada en manufactures d'intensitat tecnològica alta i mitjana-alta. A més, és l'única ciutat europea amb dues institucions docents com IESE i Esade, que se situen entre les deu millors escoles de negocis.
Dit i fet. Barcelona és més que candidata per convertir-se en la nova seu de l'EMA. Sempre que l'acompanyi una "gran coalició". I pel que fa al referèndum, ni és un "handicap", ni perjudica les seves aspiracions a Europa.